La nova dramatúrgia argentina ha ajuntat realitat i poesia dels marges socials amb una facilitat admirable. Fa de la naturalitat de l’extraordinari la marca de la casa. Així que l’espai de l’obra és naturalista, però la farmàcia de guàrdia de Sergio Boris serveix emocions a tota pastilla contra la soledat i el desamor dels personatges: una família de farmacèutics i un parella de transvestits que van a injectar-s’hi hormones. Actor cinematogràfic i dramaturg premiat, Boris converteix Viejo solo y puto en una obra hiperrealista i transparent de meravellosa desolació. L’argentí visita per primera vegada Temporada Alta amb aquesta estrena absoluta a l’estat espanyol.
Una finestra a la
realitat. L'exercici és summament complicat, encara que no ho
sembli. Fer-nos partícips d'un fragment de vida, en temps real, un
discórrer de personatges i la situació que es desplega. Sergio
Boris ens convida a visitar la decadent rebotiga d'una farmàcia de
barri marginal. Travestis, proxenetes i altres personatges al límit
ens ofereixen el seu món de prostitució, drogues i dependències
químiques i afectives. Magnífic treball d'interpretació de
tota la companyia. Una perla fantàstica amb el segell inconfusible
de Buenos Aires, amb eixe nivell actoral incomparable, d'una precisió
desconeguda a casa nostra. Una troballa per agrair al Temporada Alta.