Voces

informació obra



Intèrprets:
Sara Baras, José Serrano (artista convidat), María Jesús García Oviedo, Charo Pedraja, Cristina Aldón, Daniel Saltares, David Martín, Alejandro Rodríguez, María Jesús García
Il·luminació:
Oscar Gómez de los Reyes
Escenografia:
Ras Artesanos
Vestuari:
Torres-Cosano
Producció:
Saba Danza SL
Direcció Musical:
Keko Baldomero
Músics:
Keko Baldomero (guitarra), Andrés Martínez (guitarra), Rubio de Pruna (cante), Miguel Rosendo (cante), Israel Fernández (cante), Antonio Suárez (percussió), Manuel Muñoz (percussió)
Autor:
Direcció:
Magüi Mira
Sinopsi:

Aquest espectacle neix de la necessitat d’agrair als artistes tot el que ens han donat i ens donen a través del seu art, ens deixen una flama que mai no s’apagarà i ens donen lliçons que marquen un abans i un després al nostre món especial del flamenc i, humilment, a les nostres carreres i a les nostres vides. 

Voces és una obra flamenca tipus concert  amb un fil argumental que ens ajuda a representar els diferents pals del flamenc d’una manera especial, amb identitat pròpia i amb detalls que ens porten directament a sentir la connexió amb aquests grans genis.

Seguirilla, taranta, farruca, tiento, soleá, tangos, soleá por bulería, romance, bulería… Pretenem compartir aquesta flama a través del lliurament i el risc del directe, fusionant tradició, llibertat, disciplina, cor, sobrietat, mesura, teatralitat, senzillesa, respecte, admiració, agraïment… no només a l’hora de crear, també en interpretar.

Crítica: Voces

07/04/2016

Olé i Olé!

per Montse Otzet

Grans aplaudiments i el públic dempeus delirant, va ser la resposta a un espectacle en el qual la gran Sara Baras ret homenatge a sis mestres del flamenc que fa anys ens van deixar: els bailaores Antonio Gades i Carmen Amaya; els guitarristes Moraíto i Paco de Lucia i els cantaores Camarón de la Isla i Enrique Morente.

En el seu últim muntatge l’artista ha deixat de banda l’escenificació de dones i fets històrics com Juana la boja (2000), Mariana Pineda (2002), Carmen (2007) i La Pepa (2012), així com mitològics, com és Medusa (2014), per tornar a un contingut que es podria denominar com concert-flamenc, només que a Voces la directora i coreògrafa ha incorporat un fil argumental, una petita dramatúrgia que serveix per lligar els quadros i pals flamencs amb les veus i reflexions que fan els genis desapareguts sobre el seu art.

De totes maneres, Voces està muntat més com un vistós espectacle que com un concert, si bé l'essència del flamenc és el que emergeix i dóna notabilitat a l’obra.

Abans d’alçar-se el teló, s'escolta la càlida veu, en off, de Carlos Herrera que presenta el muntatge. Tot seguit transcorren onze quadros a base de diversos pals del flamenc com bulerias, seguidillas, taranta, tientos, soleá, bulerías i farruca, sent aquesta interpretada per una immesurable Sara Baras, responsable de provocar la primera exaltació que es van anar succeint al llarg de la funció.

Sara Baras és una impressionant bailaora que arriba a aquest espectacle amb gran maduresa física i sense haver perdut terreny quant a la tècnica i interpretació.

Hàbil amb fer volar i crear boniques imatges amb la faldilla; elegant i harmoniosa en el braceig;  temperamental i amb foc als peus en un zapateado d’infart, Sara Baras dóna una lliçó de mestria alhora de generositat per estat durant quasi tota la funció dalt l’escenari.

Un altre nom que brilla és el de José Serrano, l’artista convidat i autor coreogràfic de les seves interpretacions, que a més a més de ballar al costat de Baras i dels cinc correctes bailaores que completen la companyia, va fer unes interpretacions en solitari també d’altíssim nivell, com per exemple, va demostrar en l’execució d’una immensa soleá.

Un punt i a part es mereixen els músics, tant en la composició, com és el cas de Keko Baldomero, com en la interpretació de ritmes flamencs a través de la guitarra, del cante i de la percussió. Uns artistes excel·lents que donen solidesa, rigor i qualitat a un espectacle recomanat per a addictes, o no, del flamenc.