Water music

Teatre

informació obra


Composició musical:
Pierre Sauvageot
Intèrprets:
Pierre Sauvageot
Direcció:
Jany Jérémie
Sinopsi:

Dins l’aigua no hi ha ecos ni reverberacions, només una gran sensació de proximitat. El so us envolta i us xiuxiueja a l’orella. Utilitzant els sons del mar, les cançons de peixos, el xoc de les roques, les ones, les gotes d’aigua, l’escuma o el surf, Pierre Sauvageot proposa un concert en què el públic es posa el banyador i es relaxa a la piscina durant 20 minuts, en una excepcional experiència de so i música submarina que desperta tots els sentits. Una introspecció que convida a una escolta profunda i íntima.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Water music

12/09/2021

A l'aigua i més enllà

per Alba Cuenca Sánchez

Water music és un concert que s'ha d'escoltar dins de l'aigua. Literalment. L'interior de la piscina s'equipa amb altaveus i el que sona només es pot escoltar submergint-hi les orelles.

Primer que res, al vestuari a posar-se el banyador. Després, a fora, a escalfar. La imatge de cnquanta persones corrent a lloc i donant-se copets a les diferents parts del cos és curiosa, i el so que provoquen, també. Un cop ja hem entrat en calor, ara sí, cap a l'aigua falta gent. Equipats amb un flotador de xurro, només cal estirar-se, submergir les orelles i escoltar. Sons relaxats, amb més o menys relació amb l'aigua. Una estona per refrescar-se, respirar i deixar-se portar.

Com que tot està inventat, no m'atreviré a dir que aquesta és la primera vegada que algú crea una experiència d'aquestes característiques. I tampoc obriré el meló de si això és o no una peça escènica. En tot cas, el que està clar és que es tracta d'una proposta diferent, immersiva i curiosa de provar. Ara bé, un cop feta la troballa, el que ve de gust és que vagi més enllà, que s'utilitzi aquest llenguatge com una eina d'expressió dins d'un context més ampli. I és que la fórmula obre un ventall ple de possibilitats a explorar: Podríem combinar els sons amb projeccions sota l'aigua? O jugar amb el que veiem a fora i escoltem a dins? Es podrien barrejar sons de dins i de fora? Quins temes valdria la pena tractar amb aquest sistema? La proposta actual és bona com a primer pas. Ara que hem vist que funciona, tant de bo es consideri com un nou llenguatge que es pot seguir desenvolupant. El potencial artístic hi és, falta extreure'l.