Werther!

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Philipp Hochmair
Producció:
Théâtre de Vidy, Thalia Theater Hamburg
Companyia:
les ballets C de la B
Direcció:
Alain Platel
Sinopsi:

El director alemany Nicolas Stemann, un nom important guardonat a l’escena germànica, i l’actor austríac Philipp Hochmair –tots dos debutants als nostres escenaris– van decidir reivindicar la figura del jove Werther, la quintaessència de l’heroi romàntic creat per Goethe.

No és una resurrecció històrica, és una posada al dia molt personal –i amb humor inesperat– d’aquest home malalt d’amor que permet observar l’impacte que pot tenir la seva dissort sentimental a l’època del Facebook i el telèfon mòbil. Ho fan des de la mateixa vitalitat i emotivitat extremes que va expressar l’Sturm und
Drang, el romanticisme primerenc i més arrauxat.

Crítica: Werther!

07/11/2016

Duel explosiu entre l'actor i el personatge, la comicitat i la desesperació

per Jordi Bordes

Senzill, directe i contundent. Jugant a la confusió (postdramàtica) que l'actor es rebel·la davant del seu personatge, que el contradiu, i construeix un pou molt més profund del que seria si, únicament, es deixés perdre per la desesperació que va escriure Goethe. La direcció de Nicolas Stemann rebla el clau. Parla de la desesperació de la joventut peò des de la festa constant qur és un cos en ple desenvolupament. La Natura explota dins seu. Els sentiments són absoluts. La valentia cobra nivell de gosadia (fregant la feliç bogeria). La sinceritat és cristal·lina. La intuïció del personatge molt més encertada que la de catedràtics en psicologia. 

La lectura del jove Werther, a escena té molt de transgressor. De tenir la curiositat i voler imitar la sobretitulació. D'explicar acudits i posar en compromís el traductor. De generar una connexió absoluta amb l'audiència i divertir-la per, tot seguit, collar-la amb un gir més dramàtic del personatge. Fins a l'escena final. 

La soledat, la buidor és molt més freda quan hi ha una fotografia d'un mateix celebrant l'amor i la Vida, de dies abans. La vida és una festa. Werther la viu amb un esperit desfassat, com tot Romàntic fidel a la radicalitat de la Natura. La fi de la festa és la mort. Els que volen allargar la festa quan a no hi ha ganes ni de ballar el vals, s'esllangueixen lentament. Els que no aproven un "no" de la parella acaben aquesta festa abruptament. Amb un cop de porta (o un tret a les temples).