Wet floor

Circ

informació obra


Producció:
Quim Aragó
Autoria:
William Shakespeare
Companyia:
Números imaginarios
Sinopsi:

L'espectacle és a punt de començar. Tot ha d'estar net i polit abans que arribin els artistes. La clown Cristina Solé (que ha col·laborat amb Los 2 Play, Circus Klezmer i Circo Imperfecto) torna als escenaris amb el seu primer solo, una comèdia en clau de clown i teatre gestual per a tots els públics que posarà a prova la paciència de l'espectador més impertorbable.

Crítica: Wet floor

10/09/2017

Xip clown xap

per Jordi Bordes

La pallassa Cristina Solé (aquesta dona de fer feina, més aviat poc delicada, de poca traça i que l'empipa que li facin anar de pressa) estira tant com pot el pal de la fregona: Sap escórrer fins a l'última gota de riure cada gag. El seu personatge és desvergonyit, enamoradís, distret i que voldria fer bé la feina però no troba la manera d'organitzar-se Tant estrès només pot acabar amb un divertit cataclisme. 

És un humor de patacada, però que exigeix una notable elasticitat i saber atacar amb el cop sorpresa en l'instant inesperat. La veritat és que la canalla de primera filera en pot sortir esquitxada de l'escuma del sabó però tothom li accepta aquella poca traça divertida i accidentadissa. Fa un treball en el que manté l'atenció de l'espectador amb breus apropaments a públic. La seva blancor, la converteix en una pallassa amable, gens amenaçadora, que ningú pot dir-li que no (des d'empényer el carret de neteja a ballar un tango, chim-pun!). És una peça fantàstica per a un tipus de públic amplíssim. Sense que pretengui gaire més que divertir (en tot cas, fer una denúncia velada i caricaturitzada de la situació de precarietat laboral evident) aconsegueix el seu objectiu a bastament. Ningú té pressa; tothom està disposat a gaudir d'una atzagaiada divertida. En el dia de pega, fins les butaques fan la guitza a aquesta sol·lícita (i desafortunada) dona de fer feines, una "Queli" molt perillosa, certament.