Woods /Bosque

Nous formats

informació obra


Sinopsi:

Woods / Bosque és un clam artístic a la consciencia mediambiental, una declaració que integra la dansa i les arts visuals. En plena ciutat hi trobem un bosc fet de cossos cap per avall, un paisatge únic enmig d'aquest context urbà. Però no es tracta només de crear un paisatge viu, sinó també de mostrar l'evanescència i la inestabilitat dels cossos, de la natura, del clima i de les pràctiques col·lectives.

Woods / Bosque és un espectacle a l'aire lliure que compta amb la participació d'un grup d'intèrprets locals. Posats al revés, els cossos inverteixen l'espai i qüestionen el temps. Però quant de temps ho podran resistir? Quant de temps podrà resistir el bosc?

Clarice Lima, Catarina Saraiva, Nina Fajdiga i Aline Bonamin són artistes de diverses procedències que s'han unit per dur a terme aquest projecte. Els seus interessos es mouen entre la performance, la coreografia, la dramatúrgia i el comissariat.

Clarice Lima (1983, Fortaleza / Brasil) és ballarina, coreògrafa, professora i directora. Graduada a l'Amsterdam School of Arts / MTD (2006, Països Baixos), la seva trajectòria ha estat marcada per una intensa producció artística, amb presència tant a nivell nacional com internacional. És impulsora de FUTURA, una plataforma de dansa concebuda per desenvolupar col·laboracions i estratègies creatives, integrant els llenguatges de la dansa, la performance i les arts visuals.¡

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Woods /Bosque

20/04/2023

Contemplar la verticalitat dels arbres

per Jordi Bordes

"Doncs jo ja en tinc prou", deia un espectador al cap d'uns minuts que la comitiva de Woods s'nstal·lés a tocar de l'escultura vertical del Firal petit. Els boscos no es mouen pas amb més celeritat i bé que és bonic contem par-los i passejar-s0hi Aquesta és la invitació d'aquesta peça en la que hi sumen vluntaris locals. Regna el silenci i l'ajuda als altres. Els instants de descans (perquè no tothom aguanta massa minuts amb les cames cap per amunt) són bonics perquè les cames reposen doblegades com una mongeta sobre l'estampat floral.

Certament, l'acció s'atura (o tendeix a fer-ho) després del ritual de posar el coixinet a terra, d'aixecar les cames en equilibri vertical i que les companyes estenguin las faldilla inversa com si fos la copa que s'estén per terra. Prop de mitja hora va aguantar una de les integrants de Clarice Lima/ Futura & Linha de fuga. No es llegeix pas com un repte competitiu, si no com una connexió comuna amb la Natura, tot i representar-se en una plaça dura urbana. El que fa interessant l'acció és el contrast, l'equilibri que es tenen entre elles i l'exercici de superació per superar el formigueig de les cames en rebre menys reg sanguini de l'habitual. El bosc de cames s'aixeca vulnerable, buscant el sol d'entre les ombres que propicien els plataners veïns. La humanotat es mostra humil i voluntariosa en aquesta acció lenta, intensa, honesta.