Woyzeck caducat

Teatre | Musical

informació obra


Intèrprets:
Paula Malia, Marc Ribera, Roger Torns
Caracterització:
Helena Lucas
Vestuari:
Helena Lucas
Composició musical:
Jaume Cervera Colleuil
So:
Jaume Cervera Colleuil
Escenografia:
Roger Torns
Il·luminació:
Roger Torns
Ajudantia de direcció:
Eduard Tudela
Direcció:
Roger Torns
Companyia:
K. Danse
Autoria:
Marianne Masson
Sinopsi:

Woyzeck seria un treballador nat. Un pluriempleat, un netejador de lavabos, un conillet d'indies que ofereix el seu cos a la ciència a canvi de diners, un home sense la possibilitat de sortir del circ on només és un objecte funcional. Maria, la mare del seu fill, també acaba oferint el seu cos a canvi de diners. Han de mantenir el seu fill. L'han d'estimar. Li han de donar tot el que poden. Han de fer per a ell tot allò que estigui a les seves mans.

Woyzeck caducat parteix del text Woyzeck, escrit el 1837 per George Büchner, metge i dramaturg alemany mort als 23 anys. El Woyzeck de Büchner és la primera obra que posa com a protagonista a un paria, a un marginat social, un home corrent i sense ideals amb una innocència que l'arrossega a la catàstrofe. Woyzeck caducat revisa el text de Büchner per explicar què ens pot passar (o què ens ha passat) si l'educació es transforma en formació de gent funcional, de soldats executors per afavorir els mercats, d'animals engabiats enganyats amb falses llibertats.

Amb Woyzeck caducat, la companyia rellegeix, intervé i completa aquest clàssic del segle XIX per trobar la base de problemes de comunicació i d'organització presents a la societat actual. L'objectiu del muntatge és obrir el debat i enfocar la mirada cap a l'educació i l'organització contemporània d'aquesta. Woyzeck caducat no neix per a educar, sinó per posar en dubte un model d'educació. Ara, avui, Woyzeck és vigent. Tant de bo algun dia no ho sigui.

Crítica: Woyzeck caducat

03/10/2015

Passar el relleu del futur als espectadors

per Andreu Sotorra

(...) Una parella de joves comparteix vida i un nadó per a qui volen tota la felicitat del món. Però la vida actual és cruel i posa a prova la capacitat de subsistència. Feines a hores, feines mal pagades, precarietat i misèria que aboquen els cossos de la parella a explotacions inconfessables de l'un per l'altre fins als extrems d'un final tràgic que deixa la criatura en mans dels espectadors. ¿Una metàfora segurament de deixar el futur als que són a la platea perquè des del protagonisme de l'escenari totes les portes possibles han estat ja tancades.

El muntatge compta amb dues parelles de personatges: la parella protagonista —espai real contemporani— i un parell de figures simbòliques, actors vestits de blanc, que s'autocaracteritzen amb un parell de titelles gegants que representen la classe explotadora al servei dels interessos només d'uns quants que sempre acaben tenint el poder. En un escenari despullat, rònec i tirant al vell estil del Dirty realism dels anys setanta —un parell de matalassos polsosos de llana, una tassa de vàter i dues taules d'escola— les escenes reflecteixen les dificultats de la parella per sobreviure en un món que els és hostil i que els ha educat en una hipotètica llibertat a la qual no saben com accedir.

Els quatre intèrprets tenen els seus rols ben definits: els dos personatges simbòlics, el jove treballador i la jove mare del nadó. Una peça breu, seixanta minuts clavats, que té una estructura d'escenes curtes de text on els intermedis musicals, amb lletres del propi autor —en clau de lament— aprofiten la capacitat vocal de l'actriu Paula Malia (integrant del grup The Mamzelles) per tintar la tragèdia amb unes notes de color. (...)