Writing Ground / Biophony

Dansa

informació obra


Direcció:
Alonzo King (dir. artística), Robert Rosenwasser (dir. creativa), Karim Baer (dir. executiva)
Intèrprets:
Shuaid Elhassan, Jeffrey Van Sciver, Tunji Johnson, Michael Montgomery, Robb Beresford, Brett Conway, Kara Van Weest, Adji Yagare Cissoko, Courtney Henry, Madeline Devries, Laura O’Malley, Yujin Kim
Escenografia:
Robert Rosenwasser
Vestuari:
Robert Rosenwasser, Luis Hugo Viscarra
Il·luminació:
Axel Morgenthaler
Companyia:
Los Vivancos
Sinopsi:

Diuen d'Alonzo King que és un dels grans ballet masters que hi ha al món ara mateix. Ningú que hagi vist en acció la seva companyia trobarà exagerada aquesta afirmació, perquè ha aconseguit el que semblava gairebé impossible: crear un llenguatge corporal nou i d'una expressivitat extraordinària a partir de les formes i tècniques del ballet més clàssic. La tècnica dels ballarins es posa al servei d'unes coreografies on, malgrat que King consideri el ballet com una ciència basada en la geometria i l'energia, regnen les emocions i la bellesa. 

Writing Ground, pren com a punt de partida els poemes de Colum McCann, un autor irlandès que és un dels grans de les lletres angleses. Els intèrprets ballen coreografies basades en els versos de McCann mentre sonen músiques sagrades procedents de les tradicions jueva, cristiana, musulmana i budista tibetana.

Biophony, parteix del treball de l'artista Bernie Krause, dedicat a captar sons de la natura, i de les composicions de Richard Blackford. Els ballarins converteixen aquests sons en moviment, creant una coreografia d'extrema bellesa i sensibilitat que aconsegueix fondre sobre l'escenari dos conceptes aparentment antagònics: civilització i natura.

Crítica: Writing Ground / Biophony

16/07/2016

Geometria emocional

per Montse Otzet

El programa que presenta la companyia nord-americana Lines Ballet està integrat per dues coreografies d’Alonzo King, dues obres d’oposat contingut  que es complementen molt bé i ofereixen una clara visió del dogma del coreògraf americà: les línees, rectes o corbes són present en tot allò que veiem. Per aquest motiu King utilitza la dansa clàssica per construir les seves coreografies,  si bé no ho fa de forma pura doncs intercanvia passos bàsics de ballet amb moviments contemporanis.  D’aquí sorgeix un llenguatge que es pot citar com dansa neoclàssica aquesta a través de la qual també s’expressen coreògraf de renom com per exemple, William Forsythe o Jean-Christophe Maillot, això sí, reconeixent i guardant les distancies entre els estils que els caracteritza.

Un factor que sura per damunt de tot és l’impressionant nivell dels ballarins, dotze intèrprets de diferents races que mostren una tècnica impactant, que amb mestria saben diluir la gran dificultat que hi ha en la tècnica clàssica per convertir-la en una expressió corporal  orgànica.  Passos emblemàtics de ballet com són, per exemple, els développés, jetés i pirouettes, en el cos d’aquests ballarins prenen unes dimensions espectaculars, i  això ho sap King motiu pel qual els utilitza amb molta freqüència.

Writing Ground és una obra inspirada en els poemes del poeta irlandès, Calum McCann, si bé no s’escolta ni un fragment dels seus escrits doncs l’art que acompanya als ballarins en aquesta peça, és la música.  Melodies sagrades de les tradicions cristiana, jueva, musulmana i budista tibetana embolcallen les evolucions dels homes i dones, els cossos dels quals construeixen formes corals i individuals per donar expressivitat i emoció a un context.

A part de canviar-se de vestuari, una cosa que fan les ballarines abans de tornar a l’escenari per interpretar la segona peça, Biophony, és treure’s les sabatilles de punta, perquè aquesta coreografia està creada més a prop d’un moviment contemporani que de dansa clàssica pel fet que reprodueix  i ens situa en un espai natural. Sons d’animals i propis de la natura, elaborats de forma esplèndida per Bernie Krause i Richard Blackford, generen uns paisatges sonors en els quals els ballarins se submergeixen per identificar-se amb  expressions sonores de la fauna  o sorolls i textures de matèries com l’aigua o el fang.