El programa que presenta la companyia nord-americana
Lines Ballet està integrat per dues coreografies d’Alonzo King, dues obres d’oposat
contingut que es complementen molt bé i
ofereixen una clara visió del dogma del coreògraf americà: les línees, rectes o
corbes són present en tot allò que veiem. Per aquest motiu King utilitza la
dansa clàssica per construir les seves coreografies, si bé no ho fa de forma pura doncs intercanvia
passos bàsics de ballet amb moviments contemporanis. D’aquí sorgeix un llenguatge que es pot citar
com dansa neoclàssica aquesta a través de la qual també s’expressen coreògraf
de renom com per exemple, William Forsythe o Jean-Christophe Maillot, això sí, reconeixent
i guardant les distancies entre els estils que els caracteritza.
Un factor que sura per damunt de tot és l’impressionant
nivell dels ballarins, dotze intèrprets de diferents races que mostren una
tècnica impactant, que amb mestria saben diluir la gran dificultat que hi ha en
la tècnica clàssica per convertir-la en una expressió corporal orgànica. Passos emblemàtics de ballet com són, per
exemple, els développés, jetés i pirouettes,
en el cos d’aquests ballarins prenen unes dimensions espectaculars, i això ho sap King motiu pel qual els utilitza
amb molta freqüència.
Writing
Ground és una obra inspirada en els poemes del poeta
irlandès, Calum McCann, si bé no s’escolta ni un fragment dels seus escrits
doncs l’art que acompanya als ballarins en aquesta peça, és la música. Melodies sagrades de les tradicions
cristiana, jueva, musulmana i budista tibetana embolcallen les evolucions dels
homes i dones, els cossos dels quals construeixen formes corals i individuals
per donar expressivitat i emoció a un context.
A part de canviar-se de vestuari, una cosa que
fan les ballarines abans de tornar a l’escenari per interpretar la segona peça,
Biophony, és treure’s les sabatilles
de punta, perquè aquesta coreografia està creada més a prop d’un moviment
contemporani que de dansa clàssica pel fet que reprodueix i ens situa en un espai natural. Sons d’animals
i propis de la natura, elaborats de forma esplèndida per Bernie Krause i
Richard Blackford, generen uns paisatges sonors en els quals els ballarins se
submergeixen per identificar-se amb expressions sonores de la fauna o sorolls i textures de matèries com l’aigua o
el fang.
