Com arribar al nirvana netejant calamars, com flotar en un mar de dubtes, com saltar al buit i caure de peus… Un espectacle intimíssim d’exercicis per aprendre a superstar per casa. Malabarismes poètics, contorsions percutives i cacofonies, encontres a la tercera frase…
Un passeig entre el soroll i el silenci del qual els assistents surten totalment rejovenits.
La poetessa Joana Brabo, artista dels jocs de paraules, presenta la seva primera aproximació a les arts escèniques. Abillats amb uns inquietants capgrossos en forma de somrient nena asiàtica, ella i els seus ajudants, Bru Ferri al so i André Cruz als visuals, ofereixen una irònica i molt íntima mirada als exercicis clàssics de meditació.
Amb una personalitat desbordadora, l'artista ofereix performance, recital i fins i tot toca la bateria. La naturalitat amb la que interactua amb el públic el conquista, fent-lo partícip de les aventures que proposa amb humor i bona energia.
Una proposta sense dubte juganera, divertida i, tot i que li falta un cert rodatge i potser alguna retallada i millora en el ritme, fa passar una estona diferent i entretinguda.