-Què aporta el Circ d’Ara Mateix?
Durant l’any al Mercat de les Flors no hi ha una programació regular de circ. El Circ d’Ara Mateix és una de les poques oportunitats per donar a conèixer un circ de caràcter contemporani, d’experimentació, risc... Un cicle per poder reivindicar els processos que es desenvolupen amb els artistes, el circ d’autor, que va mes enllà de l’entreteniment. Convida a explorar, qüestionar, submergir-se, deixar-se contagiar...
A nivell d’espai ja existeixen fires com Trapezi, Tàrrega, la Mostra Igualada o Mediterrània, però la gran majoria s’adreça a un públic familiar –que és necessari– i el circ, com a art, beu d’opcions dramatúrgiques que van des de l’entreteniment mainstream fins al performatiu. També busca un cert tipus de públic sota un concepte d’art basat en la cerca, una part essencial en un autor.
El concepte de circ contemporani és jove –va arribar a Catalunya fa uns 15-20 anys, després d’aparèixer a França el 1994 o 95 fruit del que abans era el “nou circ”– i rau en qüestionar les possibilitats que existeixen de problemàtiques, la tècnica, l’artefacte circense, etc. Al cicle hi ha propostes que desafien totes aquestes àrees.
-La programació mostrarà un ventall ampli i divers d’aquest circ actual. Com heu fet la selecció?
La majoria de les companyies han participat a Circus Next, com Doisacordes i Palimsesta –guardonats l’any passat a París–, o hi participen enguany, com Andrea Salustri o La Víspera. També hi ha companyies que han estat en residència a La Central del Circ com Los Putos Makinas. A més, com cada any, l’escola Rogelio Rivel farà una mostra al vestíbul. I també, per involucrar el públic familiar, comptarem amb el clown excèntric de Wilbur.
-Tots els espectacles seran a sala, tret d’un al carrer i un altre de carpa.
L’espectacle inaugural Résiste serà a l’aire lliure amb Les filles du renard pâle. I, a carpa, el Collectif Malunés presentarà Bitbybit, una peça estrenada fa dos anys en què dos germans utilitzen la tècnica de suspensió mandibular a sobre d’un gran tauler. És interessant perquè hi ha risc, vistositat i el concepte de voyeurisme circense de “tan de bo passi alguna cosa”. És horrorós veure com se suspenen per la boca, fa por pensar “què més passarà” i aprofiten aquesta possibilitat de manera molt tranquil·la, contemplativa, mostrant la bellesa dels cossos suspesos a l’aire. És una tècnica que es veu molt poc a nivell europeu perquè comporta una pràctica d’anys poder executar-ho.
-Del conjunt del cicle, què més destacaries?
D’artistes locals, els ja esmentats Palimsesta i Doisacordes, que es mereixen ser-hi per haver superat la gran selecció de Circus Next. Palimsesta ha estat recentment al Festival UP! de Bèlgica i Doisacordes han fet residència a Hèlsinki. Tots dos han desenvolupat un treball de circ molt potent com artistes emergents dins la precarietat de les arts escèniques i necessiten suport i visibilitat. També Juan Carlos Panduro, que va estar al Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular de Nou Barris, va fer residència a La Central i presentarà un work in progress, així com Los Putos Makinas, que són espectaculars, i La víspera, de Granada.
I, d’altra banda, tot el treball d’Alexander Vantournhout. És un treball que es desenvolupa al nord d’Europa; no és un circ mediterrani ni franco-català, ve d’una àrea de cerca i experimentació del cos diferent. Amb la investigadora Bauke Lievens analitzen la dramatúrgia del circ i expliquen com la narrativa s’atura en executar una acció acrobàtica. Per exemple, si vaig a fer un mortal no puc fer-ne la metàfora, sinó que deixo de somriure per concentrar-me i executar l’exercici. El circ contemporani advoca perquè hi hagi una hibridació, però parla de l’herència del circ tradicional, les avantguardes teatrals, el gir performatiu i el nou circ jove contemporani. L’Alexander està desenvolupant aquest treball corporal, una cerca molt interessant perquè és només de cos, sense escenografia. Personalment em recorda molt el treball que feia Eugenio Barba o Jerzy Grotowski, però amb una mirada actualitzada de què haurien de ser els cossos en moviment.
-Actualment, com rep el circ el públic? Entén les etiquetes de clàssic i contemporani?
Jean-Michel Guy, un sociòleg francès i intel·lectual de circ que treballa a Circus Next, va dir que tot el concepte d’etiquetes i categories s’entén molt dins el sector, siguin artistes, programadors, directors, productors..., però al públic no li interessa. Per a ells és circ. I punt. Sense cognoms. Ni circ reivindicatiu, ni contemporani, ni militant, ni feminista, ni res... Circ. Ho dic perquè és l’herència que necessitem però, alhora, cal celebrar totes aquestes opcions en parlar de circ. I que el públic, en veure l’obra i preguntar-se si és circ o no, desenvolupi per si mateix la resposta. És una invitació a no posar límits a la paraula.
El públic de Catalunya està obert a les peces contemporànies. La Mercè, el Circ d’Hivern, Tàrrega i Trapezi han fet la seva tasca perquè el públic pugui estar actualitzat del que passa amb aquestes arts. Tant Catalunya com Barcelona tenen una mirada molt important del circ mediterrani i d’Europa.
-Què en penses de l’estat de la creació i el circuit de circ a Catalunya?
De creació n’hi ha molta, de circuit n’hi podria haver una mica més! Està passant una cosa curiosa: Com a fàbrica de creació rebem moltes propostes i la majoria són solos en el sentit que els artistes desenvolupen la producció, la programació, la direcció, la dramatúrgia, etc. Sense menystenir el treball en solitari, s’està fent una crida a valorar el treball col·lectiu circense, com que hi ha tanta feina per fer... Les creacions cauen en això, tot està en “procés de creació”.
Falten espais d‘estrena i que el circuit existeixi. Ara, per exemple, els artistes es poden presentar a un centre cívic, però el punt final del circ contemporani és arribar al Circ d’Ara Mateix, FiraTàrrega o Trapezi. Les companyies hi actuen i la gran pregunta és quantes d’elles tindran possibilitat de continuar al territori. Fem una crida als programadors a ser sostenibles amb el producte local.
-El festival ‘Explosió de circ’ hi ajudarà, oi?
Sí, és una mesura amb l’Associació de Circ per conèixer el terreny i es farà cada any. Hi ha companyies que ara no són al Circ d’Ara Mateix que també fan circ contemporani i que també necessiten visibilitat. La riquesa actual és que hi ha molta creació. Aquesta és la part bonica que passa ara. “El circ està mes viu que mai”, com deia Jean-Michel Guy fent la metàfora que estava mort per explicar que està ben viu i que no hi ha una sola categoria, sinó proliferacions de molts tipus de circ.
