Crítiques del 8è Concurs de crítica teatral Mostra Igualada 2023
Categoria infantil
1R INFANTIL
Biel Paino Prat (10 anys)
TÍTOL DE L’ESPECTACLE: + (Suma)
COMPANYIA: Sound de Secà DIRECTOR: Genís Farran
LLOC, DIA I HORA DE LA FUNCIÓ: Pista de l’escola de l’Ateneu d’Igualada, Dijous
30 i Divendres 31 de Març a les 21.30 de la nit.
Tot el que suma no resta
Aquesta obra de teatre titulada “+” (Suma) de la companyia Sound de Secà es va fer el dijous 30 de Maig del 2023 a Igualada a les 21.30, encara que només vaig poder veure una part perquè va marxar la llum i els tècnics no van poder arreglar-ho. Em vaig quedar amb moltes ganes de veure tota l’obra, per això vaig tornar una altra vegada al dia següent, al mateix lloc i a la mateixa hora.
Sound de Secà és una companyia de Cervera polifacètica on barregen el teatre, la dansa, la música amb sonoritats electròniques, la percussió tradicional i sobretot la participació del públic. Per tant, Sound de Secà és molt més que un grup de teatre, és molt més que un grup de percussió, ja que jo conec altres grups de percussió com el de Vilanova del Camí Moltaxamba i d’altres d’Igualada com els Protons o el Mal Llamp, i puc dir que Sound de Secà és molt més que un grup de percussió. En definitiva, és una suma de moltes coses. Fins ara no coneixia aquesta companyia però a partir d’ara intentaré no perdre’ls de vista.
“+” (Suma) és un ritual compartit, un lloc comú de l’espai públic, un punt de trobada de desconeguts. Un encreuament creatiu, participatiu i nocturn on es troben la percussió amb la dansa, la veu, el moviment i la poesia. Suma es va fer al pati de l’Ateneu perquè era un espai obert i gran. L’escenari representava una cruïlla de carrers o també el signe “+”. Aquesta obra és la segona part d’una trilogia i la primera part és Possê. Per tant, hauré d’esperar impacient al futur, espero no gaire llunyà, per veure la tercera part d’aquesta magnífica trilogia.
Suma està formada per 8 intèrprets que de manera individual van actuant barrejant dansa, veu, moviment, poesia, etc. A mesura que avança l’obra aquests intèrprets es van relacionant entre ells i també amb els espectadors. Aquests actors es comencen a mirar, tocar i relacionar entre ells. Això és com a l’escola quan fem treball cooperatiu, que cadascú aporta les seves idees i és molt millor que treballar de manera individual.
Per tant, aquesta obra “+” (Suma) de Sound de Secà és allò que el seu nom indica, una suma de molts factors: llum, so, veu, moviment, percussió, dansa, poesia, etc. Però no només amb els actors sinó que cal afegir a tot el públic. Un públic que a mesura que avançava l’obra estava més integrat i començava a cridar, saltar, ballar, etc. Per tant, amb aquesta obra es crea un tot únic on no hi ha diferència entre intèrprets i espectadors perquè tot s’acaba barrejant i fins i tot el públic acaba pujant dalt de l’escenari.
Per acabar la meva crítica sobre aquesta obra “+” (Suma) de Sound de Secà només em resta dir que animo a la gent a que vagi a veure aquesta companyia que creen rituals col·lectius catàrtics, vitals i plens d’humanitat i només anant al teatre pots sentir, experimentar i emocionar-te com ho vaig fer jo veient l’obra.
Per tant, “+” (Suma) de Sound de Secà reivindica la lluita conjunta i celebra les diferències entre les persones, tots sumem, tots som un, en definitiva aquest espectacle és sense cap mena de dubte UN CRIT CULTURAL. I tu. T’hi sumes?
2N INFANTIL
Blanca Vallverdú Farran (12 anys)
De tu a tu
De tu a tu, és el títol d’aquesta obra de circ tan divertida i increïble. L’idea original d’aquesta obra està pensada per: Nacho Flores, que també ha participat a l’obra com a director. La companyia ens diu: Col·lectiu Mur format per 10 actors i actrius alguns amb diversitat funcional. L’obra, es va representar al Teatre Municipal Ateneu, dissabte 1 d’Abril a les 12 del migdia.
En aquest espectacle es pot veure moltes tècniques de circ, sobretot d’equilibri. De l’escenografia, hi havia diversos materials naturals del nostre dia a dia que fem servir, com ara una bicicleta. També hi havia alguns moments que feien patir una mica i alguns altres que feien molta gràcia. Els actors i actrius amb molts moments animaven molt el públic a aplaudir i embolicaven molt la troca. La reacció del públic va ser aquestes tres paraules resumides: sorpresos, de les coses boges que feien, després riallers, en moltes parts feien molta gràcia i l’última, alegria.
Aquest obra per a mi m’ha fet reflexionar molt amb que tinguis diversitat funcional o no, pots fer qualsevol cosa, per molt que costi hores i hores... és igual! També es pot fer, i en aquesta gran obra de teatre t’ho demostra.
Fins aquí la meva crítica de l’obra de teatre: De tu a tu.
3R INFANTIL
Desert
Categoria juvenil
1R JUVENIL
Júlia Bacardit Martínez (16 anys)
TÍTOL DE L’ESPECTACLE: Adéu, Jane!
COMPANYIA: Binomi DIRECTORS: Juanjo Marín i Clara Moraleda
LLOC, DIA I HORA DE LA FUNCIÓ: L’escorxador (sala gran), dia 1/4/23 a les 22:00h.
Adéu, Jane!
Com et quedaries si de cop el doctor et digués que a partir d’ara hauràs de viure sense un pit per culpa d’un tumor, que li ha donat per habitar en ell? La Mariona ens explica el que fa ella quan li ho diuen. Ho fa d’una manera curiosa i divertida que fa que aquesta història trista agafi una mica d’humor i alegria. Ens explica tot el que ha viscut fins arribar a on és ara, i ho fa de la mà de 2 curiosos alter ego, la Mar i l’Ona, molt diferents entre elles. Tot el que narra, ho fa mentre està fent la ressonància prèvia a l’operació.
La versió que ens expliquen la Mariona i la seva ment és força diferent a les coses que van passar en realitat. Eren diferents perquè no s’atrevia a dir les coses i a expressar els seus sentiments. Des de no enfadar-se amb una amiga quan hauria d’haver-ho fet, fins a no dir-li les coses clares a un doctor que la tractava com si la seva vida no valgués res, només perquè la malaltia del seu pit era de les coses més estranyes que ell mai havia vist.
La història t’anima a reflexionar i a estimar-te més, a riure una estona i a estimar els teus pits. Ens recorda que el més important a l’hora d’estimar-nos som nosaltres mateixos, que és igual el que diguin els altres del nostre físic si a nosaltres ja ens agrada.
La Clara, l’actriu de la Mariona, la directora i la verdadera protagonista de la història, la que realment va passar per tot això, ens explica que escriu el guió d’aquesta obra després d’estar cansada d’ocultar el seu passat i de guardar-s’ho a dintre per ella. Ho escriu anys més tard, però que al final s’encoratja a fer-ho. També ens diu que ho va fer per poder ajudar a altres dones que també els pugui passar i sincerament crec que és una idea molt bonica, ja que aquest tema és força tabú i si a algú li passa li costarà entendre-ho i amb l’ajuda de l’obra segurament que se senti més a gust.
L’obra va acompanyada de danses i cançons i cal admetre que totes les actrius ho van fer estupendament.
2N JUVENIL
Nil Bacardit Martínez (13 anys)
ADEU, JANE
El passat dissabte u d’abril vaig anar a veure “Adeu, Jane” a la Sala Gran de l’Escorxador i em va agradar molt. La història tracta sobre una noia a qui, quan tenia disset anys, li van trobar un tumor al pit dret i després de treure-li va haver de decidir si posar-se una pròtesi o perdre el pit. Tot gira al voltant d’aquesta difícil decisió. La protagonista es diu Mariona i és una noia jove interpretada per la Clara Moraleda. L’acompanyen dues actrius més, la Laura Dorca i la Joana Roselló, que fan de Mar i d’Ona i que l’ajuden a explicar la història. Durant l’espectacle fan el paper d’altres persones importants dins de la trama: el doctor, el psicòleg, la mare, alguns amics de la Mariona... És a dir, la protagonista explica l’experiència que ella va patir a la vida real amb l’ajuda de les seves companyes per compartir-ho amb tots els espectadors.
Crec que l’obra és molt bona i entretinguda. Et fa riure a trossos perquè els personatges fan comentaris divertits i això al final és el més important, ja que si no fas riure el públic és una mica avorrit. La noia que fa el paper de la protagonista, la Mariona, és una bona actriu ja que transmet al públic tant la tristor de tenir un tumor fins la tranquil·litat de prendre una decisió difícil i després canviar d’opinió. A més a més també és l’autora de l’obra i explica uns fets autobiogràfics.
Jo la recomanaria a tothom ja que pot agradar a molts tipus de persones. A més, és un tema que està molt ben buscat i que pot arribar a molta gent, ja que aquest problema li pot passar a qualsevol noia o dona del nostre entorn.
3R JUVENIL
Jan Méndez Navarro (12 anys)
Eficiència o bellesa rural?
Dels espectacles que s’oferien el divendres 31 de març, vaig decidir anar a veure “Solar”, de la companyia Mos Maiorum, al Centre Cívic Nord a les 20:00 hores, per la temàtica que tractava.
Quan vaig entrar a la sala em va sorprendre l’organització de les cadires, taules, … on havíem de seure, perquè estaven en cercle al voltant d’un morter de pedra. A continuació va entrar una noia al mig del cercle, que explicava que ella era d’una masia de Sant Martí de Tous que no estava d’acord en posar plaques solars en les seves terres. Tot seguit va aparèixer un noi i una noia que representaven els amos d’una altra masia que sí que volien cedir el terreny. Em va agradar que sortís un avi que explicava com segaven el blat antigament per imaginar-nos com era de dura la feina abans.
Més tard els actors es van anar transformant en diferents persones importants, com catedràtics de diferents universitats, enginyers elèctrics i d’altres, que explicaven si estaven d’acord o no en posar plaques solars en paisatges rurals i els motius.
La moralitat és que s’ha de preservar el paisatge tan bonic que tenim a Catalunya. Aquest missatge m’ha semblat molt important ja que he vist, en altres poblacions, grans extensions que abans eren terrenys agrícoles i ara estan plenes de plaques solars que malmeten el paisatge.
Vull mencionar al director artístic: Ireneu Tranis, a la directora escènica i de disseny d’espai: Clàudia Vilà, i al director tècnic i d’il·luminació: Dani Miracle, per la gran feina que han fet en aquest espectacle. El missatge fa reflexionar sobre el futur dels nostres paisatges que si no els protegim acabarà tot el món sent ciment.
