La peça [kórps] de Miquel Barcelona és més que una creació recent d’un ballarí i coreògraf jove del panorama actual; per a ell ha estat el pas cap a una nova etapa professional en la qual s’ha deixat emportar per intuïcions, interessos i desitjos profunds. Estrenada la darrera edició de Fira Tàrrega i recolzada per diferents teatres, festivals i centres de Catalunya, de [kórps] Barcelona ha estret i expandit Parrà, un duet que ara es presenta al cicle de dansa de La Pedrera. Parlem amb el creador, que es mostra exultant en aquest nou cicle creatiu.
Per parlar de Parrà cal tornar a la peça mare, a [kórps], investigació que ha portat a terme sobre la mort, la violència i les pràctiques populars al voltant d’aquestos dos temes en les societats tradicionals. Parlem de balls com el de vetlatori, executat a les cases on havia mort un infant; o de les fires de dones, aquelles on s’exhibien ballant per aconseguir marit i que es van practicar fins entrat el segle XX en diferents poblacions catalanes i a la mateixa capital.
D’on va venir l’interès per tot aquest món de les tradicions?
Jo no m’havia interessat mai per res tradicional, però en aquell moment [fa un parell d’anys] la meva àvia s’estava morint després de 20 anys de malaltia i això em va portar a pensar en la relació que avui tenim amb la mort. Paral·lelament, estava escoltant el disc 45 cerebros y un corazón de Maria Arnal i Marcel Bagés, que té la cançó Ball del vetlatori i vaig intentar descobrir més pràctiques d’aquest tipus. Vaig començar a llegir el Costumari català de Joan Amades, Fins aquí hem arribat d’Amadeu Carbó i Jordi Cubillos i llibres que tractaven sobre la tradició pagana. Apareix el ginocentrisme, la societat organitzada en els cicles naturals, posant al centre les estacions, la dona ,… tot això va començar a formar l’imaginari de [kórps].
Vas estar acompanyat en aquesta recerca? La Montse Colomé em va ajudar molt; ella em va portar al Jordi Rubio de l’esbart de Rubí, qui em va portar al ball del mortixoll… balls que no s’han perdut, que han evolucionat però no desaparegut.
Quines pràctiques més estan presents a [kórps]? Estan els esquellots, que és el primer objecte que es va fer servir per protestar. La gent anava a la plaça i protestava fent-los sonar; i també hi havia pràctiques violentes associades, com fer-los sonar a les portes de les cases de parelles no acceptades, a les que perseguien pel poble agitant els esquellots si no pagaven una multa.
I de quina manera es reflecteix tot això en l’espectacle? És un espectacle molt enèrgic, on la tradició reviu. Volia treballar el cos cansat, entrar en un món molt físic, fer alguna cosa visceral i a la vegada espiritual.
Parrà és una part de [kórps]…. Si, ja existeix dins de la peça, és un duet entre el Marc Vilajuana i jo, i ara hem desenvolupat el concepte d’aquest duet, hem fet zoom. El cant de la Sibil·la apareix a la peça, és un tema que té una doble lectura: mentre que per la religió la Sibil·la, que és una anunciadora, ve a parlar del fi del paradigma, és com un judici, des de la tradició pagana és un cant d’esperança, “això canviarà per fi”. Em va interessar la contraposició de les dues mirades, la de la culpa i la de l’esperança.
Que vol dir Parrà? És una paraula que apareix en El cant de la Sibil·la [és la conjugació catalana antiga de la forma verbal “apareixerà”]; és un elogi que té a veure amb l’instint i contacte amb la natura, amb les ganes d’avançar, de no destruir, amb la mirada neta cap a l’altre.
Quines característiques té aquest duet?
Marc Vilajuana és un d’aquests intèrprets híbrid que tant m’agraden: meravellós cantant i ballarí. Li vaig proposar fer el duet, creat mà a mà pels dos. A més, hem agafat altres cants gregorians i els interpretem mentre ballem. Li hem volgut donar una estètica bohèmia i afegir el fet teatral utilitzant màscares, que podrien ser gregues o de la Commedia dell'Arte. Vol ser una mena de sacseig sobre la moral, la masculinitat i altres temes. Per mi, cada vegada més, la dansa és una causa, una eina per avançar en la societat.
Com és la dansa de Parrà? Si en [kórps] és més visceral i física, aquí, pel fet que estem cantant alhora és més relaxada, més plàstica, d’imatges i recreació.
Parrà, dia 20 de novembre a les 21 hores.
https://miquelbarcelona.wixsite.com/miquelbarcelona
Dansa Ara La Pedrera
Vídeo teaser de la peça https://vimeo.com/349633023
