1000likes

Teatre

informació obra


Direcció:
Cristina Cordero, Cristina Cordero, Jaume Catany
Intèrprets:
Rocío Manzano, Anna Tamayo, Albert Requena, Rocío Manzano, Albert Requena, Anna Tamayo, Jaume Catany
Escenografia:
Bàrbara Massana
Vestuari:
Cinta Moreno
Il·luminació:
Belén Fernández, Belén Fernández
Autoria:
Cristina Cordero
Sinopsi:

La Lina torna a l’escola ben contenta, però aquest curs, els companys de classe i les xarxes socials li faran viure un any complicat fent córrer fotos i vídeos que la ridiculitzen. Com ho pot aturar? Hi podem fer alguna cosa? 

Amb l’ajut d’una aplicació que connecta públic i actors en directe, l’audiència ajudarà a explorar les relacions de violència que troben refugi al món virtual i veurà com la història canvia a mesura que s’involucren els amics, la família… i els espectadors. Què se sent quan una foto que preferiries amagar té 1000 likes?

Crítica: 1000likes

13/04/2017

L'escenificació d'una situació tristament habitual a les escoles

per Carme Tierz

Cal dir-ho d’entrada: #1000likes no és un espectacle concebut per representar en un teatre, sinó per fer-ho als instituts, els espais naturals d’escenificació d’una situació tan tristament habitual com és l’assetjament d’un/a alumne/a a través de les xarxes socials (i a mans dels companys de classe) i les conseqüències que se’n deriven. És per això que el muntatge és mínim (a penes un element que igual és un seient com la fotocopiadora de la sala de professors) i una pantalla en què s’hi projecten converses de grups de whatsapp que van escampant rumors malintencionats. Un attrezzo, així, doncs, adaptable a les dimensions d’una aula, en la línia del #Like_Unfollow de Gerard Guix i Montse Rodríguez que es va veure a la Mostra 2016 i que el tàndem creador passeja també pels centres escolars.

Vist així, pensem que és inapropiat fer un comentari estrictament artístic o teatral de #1000likes: centrant-nos en aquest aspecte, es podria dir que les interpretacions són irregulars o que les petites pauses per escriure/llegir els missatges projectats a la pantalla interrompen la fluidesa de la narració. L’objectiu, però, és un altre: involucrar el públic (nois i noies de l’edat dels personatges), fer-los partícips del relat amb l’ajut d’una app que els permet seguir als seus mòbils els xats dels difamadors i, fins i tot, a intervenir en les seves converses.

Aquest és realment l’atractiu de la proposta. Un atractiu que potencia la mateixa companyia quan convida els espectadors a “reescriure” algunes escenes per evitar el bullying virtual... i els demostra que, si no està alerta, qualsevol d’ells pot convertir-se en assetjador. Un exercici interessant en horari escolar.