17 simpàtiques maneres d'acabar amb el capitalisme

Teatre

informació obra


Direcció:
Salvador S. Sánchez, Raquel Loscos López
Intèrprets:
Rocío Manzano, Laura Vila Kremer, Sara Sansuan, Anna Tamayo
Companyia:
Cia. Casa real
Ajudantia de direcció:
Lee Wilson, Jorge Dutor
Sinopsi:

Atacs de pànic al transport públic? Pensament recurrent sobre la pròpia mort? Plors incontrolats al bany en hores de feina? Sobtat interès per l'alimentació biològica i les teràpies naturals? Avui aprendrem disset maneres d'acabar amb el capitalisme: fàcils, divertides i algunes fins i tot relativament viables per posar en pràctica durant el proper Congrés del Fons Monetari Internacional.

Crítica: 17 simpàtiques maneres d'acabar amb el capitalisme

08/05/2016

No és un pamflet, és una conya substanciosa

per Núria Cañamares

Comença amb un “per què?” i progressa il·lustrativament cap a un desgavell hilarant mètricament definit. Però, malgrat la temàtica de fons i la forma –amb el sempre oportunista espot “Aplica el mètode i destrueix el sistema”–, no és un espectacle pamfletari: és una conya amb substància dramatúrgica apta per a tothom. Pura comèdia gamberra.

L’obra recrea les situacions vitals de quatre dones (símbols d’éssers humans del món desenvolupat, no és una qüestió de gènere) que s’enfronten diàriament a unes molèsties laborals i socials que les ofeguen i les condueixen a rebel·lar-se. L’originalitat de la posada en escena paròdicament realista casa amb el divertidíssim ús d’uns audiovisuals protagonitzats per una desena de celebritats del món de la política, l’espectacle o el simple famoseig que suposadament desgranen les “17 maneres” del mètode. De Britney Spears –n’és la banda sonora– fins a Lady Di, passant per Cate Blanchett, Björk, Carla Bruni, Ana Botella, Paris Hilton, Angela Merkel, etc., es converteixen en portaveus d’aquest moviment anti-capitalista que fa xup-xup i sembla que, potser sí, pugui arribar a suplantar-ho tot. Elles promocionen les 17 maneres, però a l’espectacle n’apareixen moltes més tan imaginatives com gratuïtes, com per exemple l’abolició del reggaeton. Riureu.

La Cia. Casa Real, promotora d’un teatre contemporani de creació, ha tret suc dels recursos escènics per vestir una proposta escenogràficament austera però visualment completa, capaç d’endur-se el públic –connectant-hi– cap a les situacions i sensacions que interpreta. El deteniment pels petits detalls transcendeix el muntatge, ja que la companyia ha predicat amb l’exemple mirant de ser el mínim capitalista possible amb un treball de producció sosteniblement sensible i compromès.

Una mostra més del “teatre del segle XXI” gestat per companyies joves i independents que troben en l’humor crític la vàlvula escapatòria per denunciar la inestabilitat, la incomoditat i l’incertesa de la seva generació. I la de tots.


Trivial