24 hores de la vida d'una dona

informació obra



Intèrprets:
Marc Parejo, Germán Torres, Anna Tamayo
Músics:
Josep Ferré, Sílvia Carbajal/ Marta Morán, Irene Celestino/ Álvaro Llorente
Direcció:
Ignacio García
Dramatúrgia:
Christine Khandjian
Composició musical:
Sergei Dreznin
Direcció Musical:
Josep Ferré
Adaptació:
Roser Batalla
Escenografia:
Arturo Martín Burgos
Il·luminació:
Juanjo Llorens
Coreografia:
Helena Martín
Vestuari:
Ana Garay
Ajudant de direcció:
Amparo Pascual
So:
Nacho García, Albert Ballbé / Jordi Ballbé
Autor:
Anna Tamayo
Sinopsi:

“El destí pot posar la teva vida en joc a una sola partida;  moure fitxa és l'única cosa que et queda per guanyar… o perdre”.
Després de l'èxit obtingut al Teatro de la Abadia de Madrid, on es va haver de prorrogar les representacions, Silvia Marsó i la seva companyia, estrenen a Catalunya, 24 hores de la vida d'una dona l'espectacle musical basat en la novel·la del prestigiós escriptor austríac Stefan Zweig. 
Aquesta adaptació teatral dirigida per Ignacio García conjuga la música original del rus Sergei Dreznin i la dramatúrgia dels autors francesos Christine Khandjian i Stéphane Ly- Cuong. 
Acompanyats en directe per una orquestra de cambra dirigida per Josep Ferré, els actors catalans, Silvia Marsó, Marc Parejo i German Torres, ens conduiran fins a la Costa Azul, el Casino de Montecarlo, la Riviera i l'antiga Viena… endinsant-nos en una historia emocionant, tòrrida, trepidant, amb uns personatges carregats de força, que es debaten entre el be i el mal, entre la moral i les més profundes passions… i viure aquest remolí emocional que amb prou feines dura vint-i-quatre hores, però que transforma als protagonistes per sempre.

Crítica: 24 hores de la vida d'una dona

11/08/2018

Zweig en versió Musical de càmera

per Ferran Baile

Un espectacle valent, arriscat, gens convencional. Va triomfar al seu estrena a Madrid, al Teatro de la Abadía, on va haver de prorrogar (2017). Cent cinc representacions contemplen la trajectòria d´aquest muntatge que ara arriba a Barcelona (sols fins el dia 25), i en català, per voluntat directe de la seva protagonista l´actriu i productora Sivia Marsó.

L´excel.lent novel.la de Stephen Zweig, 24 hores de la vida d´una dona, puja a l´escenari com a musical de càmera (violoncel, violí i piano, exquisida la música del compositor rus Sergei Dreznin), en una versió dramàtica dels reconeguts dramaturgs francesos Stephane Ly-Guong i Christine Khandjian, que van ser presents a l´estrena. Ha estat dirigida en una inspirada versió escènica minimalista per Ignacio García i concebuda quasi com un ballet, dins d´un escenari nu, amb uns aplics molt  ben situats, efectes de so  i de llum que ens situen als diferents escenaris (el casino de Montecarlo, la Rivière francesa, l´habitació de l´hotel on viuen els protagonistes una tòrrida relació amorosa, l´estació del tren…) i una brillant actuació dels tres actors i cantants. Silvia Marsó que broda, plena de matisos, a aquesta dama aristòcrata entrada en la maduresa que es veu arrastrada a una passió amorosa que supera tots els seus esquemes mentals i socials, molt ben acompanyada pel jove Marc Parejo, impecable en la seva bipolaritat marcada per la ludopatia i pel veterà Germán Torres, demiürg mefistofèlic representant de la consciencia, de la incitació, mig mestre de cerimònies, mig titellaire dels personatges als que hi dona entrada en cada escena.

Destacar l´important disseny d´il.luminació´de Juanjo Llorens i el de so d´Albert i Jordi Ballbé, amb l´espai sonor de Nacho García, fonamental a l´espectacle. La coreografia d´Helena Martín, el vestuari d´Ana Garay i la direcció musical de Josep Ferré. Capítol especialment destacat per Roser Batalla en l´acurada adaptació al català del text i les cançons. Finalment també cal destacar els musics, Josep Ferré/Carlos Calvo Tapia, al piano, Edurne Vila al violí i Esther Vila, al violoncel. 

L´admirable perseverancia per fer realitat un projecte

Fa quatre anys, l´actriu Silvia Marsó, va veure a Paris l´adaptació al teatre musical de cambra (violoncel, violí i piano), que varen realizar Christine Khandjian i Stephane Ly-Coug. Li va encantar i va decidir fer-se amb els drets per a la versió a Espanya. Lluitant amb totes les dificultats, que no han estat poques, convençuda de fer possible l´impossible, ho ha produït i ho ha portat a l´escenari. Va aconseguir engrescar en el projecte al director Ignacio García, responsable del Festival de Teatro d´Almagro. Desprès d´una llarga aventura per trobar teatre on estrenar i d´haver de recomposar l´equip artístic a l´haver d´enderrerir l´estrena, va poder finalment portar-ho a terme al Teatro de la Abadía de Madrid, amb un rotund èxit que va obligar a fer una prorroga.

La traducció al català i el seu estrena a Barcelona, torna a ser una aposta personal de la Silvia Marsó.  “Sóc noia del Poble Sec i per a mi poder tornar a Barcelona i estrenar aquesta obra al Teatre Condal, al Paral.lel, al meu barri, m´omple d´emoció”.

Una anécdota divertida, la genesi d´un projecte

A la sèrie Gran Hotel, Silvia Marsó va interpretar un personatge, sens dubte inspirat en el d´Stephen Zweig, dama casada i d´alta societat, que vivía una inesperada passió amorosa, amb el díscol fill jove de la propietària del majestuós hotel, interpretat per l´actor Eloy Azorín, que precisament va ser qui li va regalar la novel.la. 

Una direcció imaginativa i brillant

Ignacio García (Madrid, 1977), és l´actual director del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro). LLicenciat en dirección d´escena a la Real Esculea Superior de Are Darmático de Madrid, ha obtingut prestigiosos premis pels seus muntatges sobre obres de Calderón, Quevedo, Darío Fo, Max Aub, Alonso Santos, Kataiev…També al camp de la lírica ha dirigit nombroses postes en escèna (Verdi, Stravinsky, Purcell, Donizetti..). http://festivaldealmagro.com

Dos actors polivalents

Marc Parejo (Barcelona, 1981), va debutar als 10 anys al Teatre Tivoli, amb el musical Nou Memory. Des de llavors s´ha format com a músic-cantant i actor. Ha treballat indistintament la comèdia i el drama, el musical i el teatre clàssic. Actualment és un dels protagonistes d ela serie televisiva de TVE, Acacias 38, compaginant teatre, televisió i cinema, amb la seva faceta de músic i cantant i compositor i solista del grup Marvin Mark. http://marcparejoweb.wixsite.com

Germán Torres, té una llarga trajectoria al món del teatre, basicament desarrollada a Madrid, compaginant teatre de text (Calderon, Tirso, Buero Vallejo, Beckett, Bulgakov …), i el musical (va ser Lumière, a La Bella i la Bèstia, i John Silver, a La isla del tesoro), també ha treballat en cinema y televisió. Membre fundador de la compañía La Smorfia Teatro, el 2014 (La espuela de Rocinante-2014, La primera mujer en la Tierra i El hidalgo d ela triste figura-2016, ambdos darrers espectacles asumint també la tasca de director. Va guanyar el premi de la Unió d´Actors-2013, al millor actor secundari per la seva participación a Ivan Off, d´Anton Chejov. http://gertorres.wixsite.com

 

Un gran escriptor

Stefan Zweig (Viena-Austria-28 de novembre del 1881-Petrópolis-Estat de Rio de Janeiro-Brazil, 22 de febrer del 1942), nascut en una familia d´origen jueu, està considerat un dels millors escriptors de la seva època. Va haver d´exiliar-se (París, Londres, Brazil, Nova York), i va patir la persecució de les seves obres per part del règim nazi. Va escriure novel.les, assajos i biografies (especialment reconegudes). Destaca la seva habilitat a l´hora de perfilar els personatges de notable complexitat psicològica.  Immers en una profunda depressió al veure el naufragi del seu somni europeista, es va suïcidar junt a la seva dona Lotte Alttman, a Petrópolis-Brazil, el 1942.  Recentment s´ha estrenat una recomanable pel.lícula, Stefan Zweig: adiós a Europa (2016), dirigida per la realitzadora alemanya Maria Schrader, que segueix aquesta etapa d´exil.li de l´escriptor i la seva dona,

L´obra al cinema

24 hores de la vida d´una dona-24 horas en la vida de una mujer, ha estat repetidament portada al cinema, algunes de les seves versions més conegudes han estat :  la versió alemanya de Robert Land, protagonitzada per Henny Porten (24 Stunden aus dem Leben einer frau, 1931); l´argentina dirigida per Carlos Borcosque, amb Amalia Bence (1944); les més conegudes, la de Victor Saville (Twenty-four hours in a Woman´s Life), amb Merle Oberón (la protagonista de Cumbres Borrascosas), 1952 i la de Silvio Nazzarino (per a TV), amb Ingrid Bergman-1961, i la versió francesa del 1968, protagonitzada per Danielle Darrieux, dirigida per Dominique Delouche. Recentment el 2002, l´actriu i guionista francesa, Agnes Jaoui ha protoagonitzat una nova versió (24 heures de la vie d´une femme, dirigida per Laurent Bouhnik).

SILVIA MARSÓ. Una trajectoria envejable.

Era el ja llunyà 1983, quan una joveníssima Silvia Marsó (Barcelona-Poble Sec, 1963), que cantava a la desapareguda Bodega Apolo i va estrenar-se com a jove vedette al´Arnau, mentre realitzava els seus estudis de teatre i de cant, era escollida per Narciso Ibáñez Serrador per participar en la tercera etapa (va repetir a la sexta etapa, 1987), del popularíssim concurs-teatralitzat, Un, dos, tresresponda otra vez (1983-84). La seva simpatia, polivalència (actriu-cantant-ballarina) i agilitat mental, li van permetre un paper protagonista dins de les hosteses del programa, sent  la contable. L´èxit absolut del programa li va donar una gran popularitat i un especial afecte del públic, que es manté encara avui i que la va portar a trasladar-se a Madrid.  Silvia Marsó ha sabut mantenir una continuada i creixent trajectòria com actriu, elegint en tot moment i seguint formant-se paral.lelament. Va saber anar evolucionant d´acord a l´edat, deixant enrere el seu juvenil encant, per anar-se endinsant en treballs de més complexitat i anar abordant l´edad madura, treballant alternativament la comèdia, el musical i el drama, la televisió i el cinema. Ha estat dirigida per Adolfo Marsillach (Compañía Nacional de Teatro Clásico), Andrés Lima, José Tamayo, José Luis Alonso, Jaime Chavarri, Esteve Ferrer, Natalia Menéndez, Sergio Peris-Mencheta, entre d´altres i per Miguel Narros, protagonitzant Yerma, muntage que vaprotagonitzar al Teatre Tívoli, fa quatre anys en la seva darrera visita escenica a Barcelona.   

Ha estat aconseguit els premis com a millor actriu, Rojas de Teatro per El zoo de cristal-2016 i Casa de Muñecas-2010 (també premi Ercilla), premi Ercilla-actriz revelación per Búscame un tenor-1986 (la varem poder veure al Teatre Goya) i Recoletos-Melià, per Yerma-2012. Va ser finalista Fotogramas de Plata, com a millor actriu de teatre, per La gran sultana-1992 i Doña Rosita la soltera-1998 i nominada al premi Mayte-1995, per Tres mujeres altas.

Com a productora teatral ha estrenat Tres versiones de la vida, de Yasmina Reza (que varem poder veure al Teatre Apolo de Barcelona, el 2007), Aquí no paga nadie, de Darío Fo (2004) i La puerta de al lado, de F. Roger Lacan.

Com a actriu i cantant se la va poder veure per darrera vegada a Te quiero, eres perfecto, ya te cambiaré (Premi Max 2001 al millor espectacle musical), on compartía escenari amb Carme Conesa (actualment també a Barcelona, protagonitzant al Teatre Coliseum el musical de La Familia Adams).

Al cinema destaquen les seves interpretacions a Solo Química, d´Alfonso Albacete  (2015), Gente de sitios, de Juan Cavestany (2013), Mi pasión por David, d´Ivan Zuluaga (2012); Conspiración, de Pedro Olea (2012);  La Criada, de Javier Fernández Caldas (2011); El género femenino, de Carlos Benpar (2011); Los muertos no se tocan, nene, de José Luis García Sanchez amb guió de Lalo Azcona (2011); Pájaros muertos, de Guillermo i Jorge Sempere-2008;  My way, de José Antonio Salgot-2007; Cuadrilátero, de José Carlos Ruiz-2005;  Amor, curiosidad, prozak y dudas (2001), de Miguel Santesmases; Nosotras- Dones, òpera prima de Judit Collell-(2000) i La madre muerta, de Juanma Bajo Ulloa (1994).

A la televisió va participar com a presentadora a programes com Los sabios (1985-86) i Telecupón (1990) i com a actriu ha tingut interpretacions destacades a programes com La comédia musical española (1985) series com Cuéntame, Velvet, Gran Hotel, Gran reserva, El origen, Ana y los siete, Canguros, Mar de Dudas i Dones d´aigua.

www.silviamarso.com

Text: ferranbaile@gmail.com


Trivial