360 grams

informació obra



Autor:
Ada Vilaró
Intèrprets:
Ada Vilaró
Direcció:
Ada Vilaró, María Stoyanova, Vero Cendoya
Il·luminació:
Silvia Kuchinow
Escenografia:
Paula Bosch
So:
Carlos Gómez
Assesor de moviment:
Vero Cendoya
Sinopsi:

Tinc només un pit i no per això el meu cos deixa de ser bell. Quan la vida et parteix en dos es desplega davant teu l’oportunitat de travessar el dolor i redescobrir el misteri de la bellesa. Una bellesa política que combat la superficialitat i desafia els estereotips. Em transforma i et transforma. Una bellesa que és el que és, amb la seva diferència. Una veritat que abraça i estima la vida.
La teva mirada compta, és important, suma. I com diu John Berger “No estic despullada tal com sóc, sinó que estic despullada tal com tu em veus”.

Crítica: 360 grams

30/09/2019

Atrapa i abraça

per Jordi Bordes

Ada Vilaró domina el temps i l’espai dalt l'escenari. Exposant-se al màxim, aquest cop fent molt ús de la paraula per transmetre la seva història i la de la mare, i la de l’àvia, atura el cor del públic quan calla i deixa que el seu cos parli. Vestit o despullat. Perquè la intensitat del moviment , tot i els tremolors dels nervis d’una estrena, marquen una força que captiva. A Públic present 24h com a UrGENTestimar ella es limitava a la mirada i a l'escalf. Ara ha passat a un lluminós atac. No deixa d'abraçar però s'aferra a la vida amb més força que mai.

De que podria ser un drama on desgranar les morts properes i la seva malaltia, en surten rodant les taronges de la vida, carregades de fertilitat i com si fos Bigas Luna a La teta i la lluna dóna fruit a galet. “És una festa”. Amb la seva veu intensa i cridada podria sonar a manifestació bel·ligerant com quan crida el “tot ocupat!” de l’agenda (no pas un clam a la destrucció de la propietat privada, còmica paradoxa!), un error de sistema en la vida enérgica i vitalista que no ens deixa respirar i admirar el paisatge per la finestra del tren. Vilaró talla en sec del que podria ser un monòleg quotidià, un stand-up-comedy, al gir més íntim i contemplatiu. Supera les incomoditats que li escup el mirall ensenyant-li un cos mutilat, però com l'artista de Gentle unicorn, n’extreu vida. Es reconeix vivible i ho reivindica amb la festa que dóna compartir un instant la vida, amb els altres. Transmet en una dimensió absorbent, utilitzant petits girs per mantenir un ritme, una sorpresa en la seva forma de narrar. Té la vida als seus dits. Escapça amb una destral de ràbia tot allò que li impedeixi desenvolupar-se. Màgic. Espiritual. Generós.