Imprescindible, honest, empàtic i exemplarment guaridor i vital. L´espectacle d´Ada Vilaró es una extraordinària lliçó de vida.
Fa 14 anys li van dictaminar un càncer de mama. Era imprescindible per evitar que s’estengués practicar-li una mastectomia. “Doctor pot deixar de mirar l´ordinador i pot dir-m´ho de cara. ¿M´està dient que m´han d´extirpar un pit?”. Van ser unes operacions difícils en que no solament va perdre un pit, si no també un conjunt de massa muscular. Però, va salvar la vida.
Quan el doctor li va plantejar fer-se una implantació d´una pròtesi mamària, per qüestions estètiques, l´Ada va decidir no fer-ho, acceptar i normalitzar la seva absència i les severes cicatrius resultat de les operacions. 365 grams (el pes del pit extirpat), es l´espectacle en el que explica la seva dura experiència i la serenor i valentia en que la va afrontar i afronta i la gran gratitud a seguir estan viva.
Un espectacle brillantíssim des del primer minut, impecable tan amb la part dramatúrgica com en la posta en escena i la interpretació en la que text i cos parlen i expressen i cadascun dels elements escènics aconsegueixen transmetre tota la força que representen.
Ada Vilaró se’ns exposa nua d’ànima i cos. Les cicatrius son ferides de lluita, lluita viscuda, batalla guanyada a l’adversitat. El cos de l´Ada als seus 52 anys, es un cos bonic, conservat per l’exercici físic, agradable de contemplar, al que les profundes cicatrius ennobleixen per que son un cant de vida, una vida que reivindica per que la vida-viure es una Festa.
El naixement de l´espectacle
Per donar-li la forma volguda, l´Ada es va rodejar de destacats professionals. En la creació i direcció hi van col.laborar amb ella, Maria Stoyanova (assessora actoral) i Vero Cendoya (assessora de moviment). L´escenografia va ser dissenyada per Paula Bosch i la il·luminació per Sylivia Kuchinow. La taula blanca que el mateix ens transporta a una cuina que a un quiròfan, el taronger i les taronges (filla desitjada llarg temps, va ser definida pel pare com la filla de les taronges, nèctar de vida), el tronc d´arbre on destraleja la seva ràbia...el porró que posicionat on era el pit ofereix llet de taronja...les teles del fons on es projecten moments d´infantesa, la imatge dels pares i permeten un joc d´ombres...el joc de llums que evoca la fredor de l´hospital i la calidesa taronja de la vida. Ha estat una co-producció conjunta amb el Festival TNT i el Festival Escena Poblenou.
Estrenat el setembre del 2019 al Festival TNT a Terrassa, va tenir un segon estrena, l´octubre d´aquell any, a la Sala Beckett de Barcelona, realitzant una amplia gira per Catalunya i Llatinoamèrica (Buenos Aires, Lima, Montevideo). Cinc anys més tard tenim ocasió de gaudir-ne, per pocs dies, a l´off Versus Glòries, sols fins el 13 d´aquest mes d´octubre.
L´espectacle ha estat programat a l´Off Versus Glòries en commemoració del Dia Internacional de la Lluita contra el Càncer de mama en col·laboració amb Onocolliga Horta. El dissabte passat, dia 5 d´octubre, hi va haver acabada la funció, un col·loqui amb la presidenta d´Oncolliga Horta, Esther Fernández Escobar, l´Ada Vilaró i moderat per Rafaela Rivas (Sala Versus Glòries).
Es pot comprar al vestíbul de la sala, un deliciós llibret amb text de l´Ada i dibuixos i disseny d´Olga Molina Jiménez i María Conill Hernández, preu 10 euros
No us perdeu aquest espectacle, que va més enllà d´un espectacle i es converteix en una vivència personal compartida.
Una artista multidisciplinar i una creadora gens convencional
La pradenca Ada Vilaró (Prats de Lluçanès-Osona, 1972), es va formar en primera instància a l´Institut del Teatre de Barcelona (llicenciada el 1995). Artista, actriu, ballarina, directora, pedagoga i creadora escènica d´acció multidisciplinar, ha treballat la performance i l´art comunitari. Es la directora artística del Festival de Creació Contemporània Escena del Poblenou, festival que va crear i es el principal motor, fa 23 anys..
El 2015, li va ser concedida per tota la seva intensa trajectòria la Medalla d´Honor de Barcelona “per la seva contribució al desenvolupament d’una consciència ciutadana i també com a símbol i com a representants d’una ciutadania compromesa amb els valors de la solidaritat, la convivència, el desenvolupament sostenible, el diàleg i la cultura de la pau”
Destaquen els seus singulars espectacles: Públic Present 24 Hores-2015; urGENT aMAR-2016; ur-GENT estiMAR-2017; Pas per la PAU-2018 i 365 grams (2019-Festival TNT-Terrassa, Sala Beckett i gira).
El 10 de novembre d´aquest any estrenarà, dins la Temporada Alta i a La Sala Planeta de Girona: La memòria del gel (2024), on superposa la seva experiència al patir un infart amb la lluita per a aconseguir un planeta més sa, el Batec de la persona i el Batec de la Terra. El 22 de novembre es podrà veure al Teatre L´Atlàntida de Vic.
Per saber-ne més, www.adavilaro.cat
text: ferranbaile@gmail.com
