El que passa tot seguit mostra tres possible interaccions entre cos i so:
En la cruïlla del circ coreogràfic, la música concreta i el teatre sense paraules, 3D és una peça de circ creada per a espais a l’aire lliure en un intent de demostrar l’ús exhaustiu d’un objecte.
Hi ha creadors que prenen un objecte i n’exploren les possibilitats artístiques aportant-los una nova mirada. Joan Català amb un tronc a ‘Pelat’ o una corda a ‘Menar’ juntament amb Roser Tutusaus, Josep Bou amb les bombolles de sabó, i tants d’altres. A ‘3D’ els francesos Compagnie H.M.G ho fan amb un arc de fusta tancat per un resistent fil d’alumini que serveix de corda fluixa i alhora d’instrument a l’artista que el manipula. Del dret i del revés, endavant i enrere, rotant sobre si mateix o en òrbita... n’investiguen el moviment de la mà de la dansa, el circ i la física i digitalitzen el so que se’n desprèn en un interessant joc d’escolta i acció.
Dos intèrprets (el tècnic i l’acròbata) porten l’anàlisi a escena amb un rol seriós i introspectiu que no gira l’esquena a l’humor, i fins i tot treu suc de l’anècdota (el simple fet de beure aigua també produeix so).
Tot plegat amb una interacció peculiar amb el públic, sempre amatent. L’espanta en el llançament de l’arc, aconsegueix que es doni la mà en cadena o fa que toqui la melodia que el farà ballar.
Completa, innovadora, singular.