3D

Circ

informació obra


Intèrprets:
Jonathan Guichard, Cyril Malivert
So:
Cyril Malivert
Autoria:
Prudenci Bertrana
Adaptació:
Adrián Schvarzstein
Sinopsi:

El que passa tot seguit mostra tres possible interaccions entre cos i so:

  • el so conscientment creat pel cos genera un marc musical. La coreografia s’hi recolza.
  • el so i el cos tenen una realció simbiòtica: coexisteixen, i mantenen la seva propia autonomia,
  • Els sons es recullen entre l’audiència i s’apoderen del cos de l’acròbata.

En la cruïlla del circ coreogràfic, la música concreta i el teatre sense paraules, 3D és una peça de circ creada per a espais a l’aire lliure en un intent de demostrar l’ús exhaustiu d’un objecte.


Crítica: 3D

12/05/2018

Suggerent viatge sonor íntim dalt d'una mitja lluna

per Jordi Bordes

La Compagnie H.M.G. situa l'acció en unes grades que envolten l’escenari per tres bandes i construeixen una partitura de moviments i de sons. Amb el joc de gravar i reproduir per diferents pistes es crea una sintonia en la que també hi intervé el públic. Una mitja lluna de fusta amb un cable tensat a la base (que es converteix en espai d’equilibri i també en corda d’instruments) L’espectacle pendula de la ironia al virtuosisme, sense necessitat que els intèrprets formulin una sola paraula, amb un mim afortunadament contingut. El joc sonor a partir dels moviments coreògrafics vincula aquesta companyia amb títols com Amigoo  de Mumusic Circus. També del nou muntatge Daraomai, TiraVol. O la sorpresa del flamenc contemporani de la primera Rocío Molina (com l'hometage a la plaça Carmen Amaya o en l'escena puntual de La capitana. 

També Manolo Alcántara va crear un element de grans dimensions (que li deia Paquita) a Plecs que esdevenia un cable on fer funambulisme. El circ desenvolupa nous aparells per evolucionar les disciplines clàssiques. Ara, els H.M.G. fan aquest pont amb el que provoquen un univers sonor alhora que fan equilibri en el cable o fent ús de la mitja circumferència. Una peça que amaga molt i que arrenca amb un (involuntari) homenatge a Pavlovski (quan convida als espectadors que s'abracin amb el veí, un a un. Tendre, directe i efectiu. s'entra al codi íntim de bon grat.