53 diumenges

Teatre

informació obra


Direcció:
Cesc Gay
Autor:
Cesc Gay
Intèrprets:
Pere Arquillué
Sinopsi:

Després d’una guardonada carrera com a director i guionista de cinema, Cesc Gay va decidir provar sort en el teatre, i a la primera la va encertar de ple. Els veïns de dalt va ser un èxit, tant en la versió catalana (vora de 90.000 espectadors) com en la castellana (més de 150.000 espectadors). Ara torna, acompanyat pel seu equip de confiança, amb una nova comèdia. 53 diumenges se centra en la relació entre tres germans. Si tots tres es troben en una reunió familiar, hi ha una alta probabilitat que la vetllada es converteixi en una bomba de rellotgeria que pot explotar per la raó més insignificant. Només cal una frase aparentment inofensiva que faci d’espurna. 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: 53 diumenges

07/12/2020

Germans de sang... i fetge, ni que sigui diumenge

per Andreu Sotorra

Ai, germans, germans... Que el dramaturg, guionista, director i cineasta Cesc Gay (Barcelona, 1967) toqui en aquesta seva segona comèdia teatral el dilema de la decisió d'optar per una residència o no a l'hora de tenir cura dels pares —del pare, en aquest cas— cau en el moment social i familiar més oportú.

Les residències d'avis, arran de la plaga del coronavirus, estan a l'ull de l'huracà. I això ha posat de manifest també el negoci de grans grups inversors que s'amaga darrere davant la farsa i la ineficàcia d'una llei de dependència pública sense recursos que només serveix per posar en una llista d'espera milers i milers d'avis i àvies, molts dels quals desapareixen progressivament de la mateixa llista per mort natural sense que es beneficiïn dels presumptes ajuts. Sense ampliació de places públiques —congelades arran de la primera crisi econòmica i recongelades ara arran del coronavirus— el negoci privat ha canviat l'especulació immobiliària de principis de segle per l'especulació humana de les residències d'avis del primer quart de segle.

No sé si els tres germans de la comèdia «53 diumenges» de Cesc Gay són prou conscients del que els representaria econòmicament decidir fer anar el seu pare —que ja mostra símptomes de demència senil— a una residència. El que sí que és evident és el que han viscut i viuen moltes famílies quan es troben en aquesta situació i, sobretot, quan són diversos els germans que han decidir el que fan.

Cesc Gay salta de parodiar en clau de comèdia la parella del veïnat («Els veïns de dalt», Teatre Romea, 2015) a parodiar també en clau de comèdia els malentesos i els retrets interns d'una família, dos germans i una germana que arrosseguen greuges des de la infància i que revifen com el foc boscà d'estiu arran d'una situació tan inesperada com haver de decidir el futur del final del pare (personatge absent de l'obra) que, a més de començar a tenir la memòria rovellada, ha agafat (atenció a la broma de bulevard!) el costum exhibicionista d'ensenyar el piolet cada dos per tres a una veïna. (...)