En una sala hi ha el públic, com tots els espectadors que esperen una funció de teatre. A la cinglera hi ha uns personatges, ells no esperen res. A l'escenari, dues cadires sàviament posades darrere una taula. Una dona i un home encarant el moment: "Au bord de l'eau" és una peça en procés de ser escrita i ells seran els autors i els personatges de l'obra.
Tots ells són allà per compartir un migdia arran de l'aigua, arran del públic, com davant d'un mirall misteriós.
A la vora de l'aigua és un espectacle que ens sorprèn, ens desconcerta i ens encisa. Dos actors, dos personatges, dos éssers vius i normals s'enfronten amb nosaltres, el públic i ens fan viure un joc estrany de buits i aigua, de presències que ens parlen i ens fa entrar en el joc del teatre.
És com un treball de laboratori desbordat per la fantasia, als actors són autors i són personatges i se'ns emporten amb la seva creació. Som dins de l'aigua i ells venen a la vora i es comuniquen amb nosaltres i fan l'aperitiu a la vora de l'aigua. Es un treball de laboratori, una fàbrica de la imaginació, l'obra està en procés d'escriptura, tot és un joc però un joc que està entre l'absurd i la profunditat de la comunicació, una obra amb molts plans i replans que cal pensar i repensar.
Però sortim contents del teatre, reflexius, potser caldria tornar a veure aquest joc que no es pot resumir en una lectura perquè sempre és acció. Eve Bonfati i Yves Hunstad en són els autors i els actors que la presenten habitualment, aquí a Barcelona. Al Teatre Akademia Emilià Carilla ha aconseguit certa màgia de les interpretacions prou naturals de Francesc Garrido i Alicia González.
Es un teatre diferent, que busca una altra comunicació amb el públic, que juga seriosament a jugar al teatre. Val la pena ser-hi, observar, captar, viure una història teatral molt diferent de les que estem acostumats a veure.