A la vora de l'aigua

Teatre

informació obra


Companyia:
Cia. Teatre Akadèmia
Autoria:
Ève Bonfanti i Yves Hunstad
Traducció:
Margarida Trias
Direcció:
Emilià Carilla
Il·luminació:
Alberto Rodríguez
Escenografia:
Teatre Akadèmia
Vestuari:
Teatre Akadèmia
Intèrprets:
Francesc Garrido, Alícia González Laá
Sinopsi:

En una sala hi ha el públic, com tots els espectadors que esperen una funció de teatre. A la cinglera hi ha uns personatges, ells no esperen res. A l'escenari, dues cadires sàviament posades darrere una taula. Una dona i un home encarant el moment: "Au bord de l'eau" és una peça en procés de ser escrita i ells seran els autors i els personatges de l'obra.

Tots ells són allà per compartir un migdia arran de l'aigua, arran del públic, com davant d'un mirall misteriós.

Crítica: A la vora de l'aigua

30/10/2014

Una experiència divertida que trenca els codis de representació

per Aída Pallarès

Dos dramaturgs estan escrivint una obra a quatre mans i volen compartir-la amb els espectadors. El resultat és, per una banda, una aparent lectura dramatitzada i, per l’altra, un hilarant work in progress del text que, a poc a poc i a mesura que neixen els primers personatges, va agafant forma i personalitat. A la vora de l’aigua doncs, és un joc metateatral que trenca els codis de representació i ho fa, principalment, per reflexionar sobre el procés de creació.

Ève Bonfanti i Yves Hunstad, autors del text i artífex de la companyia La Fabrique Imaginaire, juguen a jugar al teatre barrejant realitat i ficció. Si bé és cert que A la vora de l’aigua busca i aconsegueix una comunicació diferent amb els espectadors, el joc metateatral té, en general, poca consistència. Potser era la intenció dels autors, però el cert és que esperes trobar alguna reflexió més, més enllà del fet creatiu, i un argument (el de l’obra en work in progress) amb un xic més d’interès dramàtic.

De fet, la columna vertebral de A la vora de l’aigua són les convincents i matisades interpretacions d’Alícia González Laá i Francesc Garrido. No només per la versatilitat de passar de fer de mestre de cerimònies a un personatge o a un altre només amb l’ajuda de la veu i el cos, també per la complicitat que creen amb els espectadors. En bona part és gràcies a ells que A la vora de l’aigua esdevé una experiència divertida i diferent digna de ser viscuda. Cal dir aplaudir, però, el Teatre Akadèmia que s’atreveix a arriscar amb propostes menys convencionals però sempre necessàries que són, sovint, una autèntica alenada d’aire fresc.