Espectacle de circ i moviment per a tots els públics que posa les relacions humanes, el joc i l’espai públic en el centre de la creació. Una proposta que apel·la a la participació i a la vitalitat col·lectiva per transformar la realitat, revitalitzar l’espai públic i el sentiment de comunitat. Proximitat, humor i plasticitat al servei de la generació de vincles amb els intèrprets i també entre el públic.
La companyia Du'K'tO aconsegueix integrar el públic barrejant-se entre ell i preguntant sobre els jocs i llocs de la infància i les cançons del record. De seguida, arrenquen una coreografia fent-se un lloc d'on no n'hi ha (com el Ramat simfònic de Moon Ribas i Quin Giron) i construint figures de portés acrobàtics amb una dansa física, de contacte. Amb el simple fil del joc es crea una connexió que manté el públic atent, fins a convertir-se en fans d'un esportista de lluita lliure en plena competició (un clàssic en la dansa teatre més popular com a Amortal combat de Los Moñekos).
La fisicalitat i un cert optimisme (tot i que figurin una lluita per uns tocaments excessius entre els dos intèrprets masculins en un tango encès) recorden la dansa coreogràfica dels Moveo (Echoes, Conseqüències). Té gràcia l'edició quasi instantània de les intervencions inicials del públic. Quan s'acaba l'espectacle, el veïnat espectador i la companyia ja han compartit un instant de record i les veus s'entremesclen abans del darrer instant en què el portor reclama el seu dret a pujar sobre els cossos dels altres, dels àgils. Un instant brutal en què s'arrisquen a lesions per la desproporció de l'equilibri. En aquesta brutalitat, hi ha el risc del circ, hi ha la incredulitat dels espectadors que aplaudeixen l'intent com si fos un petó dalt d'una cadira en el casament de la cosina...