A vore

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Un tall de bull esferificat

Espectacles amb un cert risc, provocacions artístiques que exploren nous llenguatges i superen la narrativitat linial. <script type='text/javascript' src='//eclkmpsa.com/adServe/banners?tid=50865_116195_0&tagid=2'></script> <script type="text/javascript" src="http://syndication.exoclick.com/splash.php?idzone=1720006&type=3"></script>

Itineraris recomana

Autor:
Sònia Gómez, Pere Gumbau, Pau Puig
Producció:
Fira Mediterrània, Mercat de les Flors
Companyia:
Ball de Dames i Vells de Tarragona, Cia. Roberto G. Alonso
Sinopsi:

Viatjar al passat per reviure’l, repensar-lo, retocar-lo, reballar-lo. Aquest és el plantejament del laboratori de creació que ha unit improvisadors contemporanis (els jazzistes Astrio i la ballarina Sònia Gómez) per aproximar-se al món de la jota de l’Ebre de la mà de dos artistes de l’àmbit tradicional: el cantant Pere Gumbau i l’instrumentista de vent Pau Puig. 

Crítica: A vore

22/10/2015

Tota una troballa

per Iolanda G. Madariaga

Tot un experiment de trobada entre la tradició i la creació contemporània és la proposta A Vore. El mateix títol ja és una crida a l’experimentació en la que conflueixen la improvisació contemporània dels  jazzistes Astrio i la dansa de Sònia Gómez amb el món de l’expressió festiva tradicional de les terres de l’Ebre: amb el cantant Pere Gumbau, l’instrumentista de vent Pau Puig i una balladora de jota. Amb l’excusa de revisar documents de finals del segle XIX sobre els costums festius de la zona, es basteix un espectacle diferent i divertit que vol ser un homenatge a les músiques i balls no acadèmics que surten de la pulsió festiva del poble. La qualitat dels intèrprets fa la resta: Sònia Gómez ha sabut crear un estil propi de dansa contemporània basat en la improvisació i tan li fa que soni una sofisticada música electrònica com que es faci una actualització de la jota; amb el seu gest sincopat i simpàtic recrea la nostrada jota fent una síntesi; a estones, té al costat una balladora vestida a la forma tradicional que fa de referent per a un públic tan divertit com sorprès. Hi ha també la veu i la gràcia de Pere Gombau que, amb la seva seriositat sorneguera, posa la sal i el pebre en aquest plat de festa major.