Absurds i singulars

informació obra



Intèrprets:
Eduard Farelo, Maria Lanau, Lluïsa Mallol, Marta Millà, Pere Ponce, Toni Sevilla
Traducció:
Lluïsa Mallol
Adaptació:
Lluïsa Mallol, Carlota Subirós
Escenografia:
Hermínia Carulla
Il·luminació:
Albert Faura (aai)
Vestuari:
Antonio Belart
Caracterització:
Eva Fernández
Ajudant de direcció:
Anna Ulibarri
Producció:
Bitò Produccions, Focus (coproducció)
Autor:
Àngel Guimerà
Sinopsi:

Una parella de classe mitjana baixa amb pretensions, en Sidney Hopcroft, un comerciant a punt d’entrar en el negoci de la construcció i la seva submisa esposa Jane, una dona obsessionada amb la neteja.

En Geoffrey i l’Eva Jackson, matrimoni en crisi de classe mitjana alta. Ell, arquitecte i marit infidel; ella, aficionada a tot tipus d’ansiolítics i antidepressius.

I en tercer lloc, l’alta societat, representada peren Ronald Brewster-Wright, un banquer una mica despistat i la seva dona Marion, tota una dama aficionada a la ginebra. Tres nits de Nadal, tres cuines, tres matrimonis.
Un món on es descriu l’enfrontament de classes a partir de l’ascens de l’ambiciós Hopcroft i la caiguda dels seus dos amics amb un humor cruel i mordaç.

Crítica: Absurds i singulars

23/12/2015

Absurds, singulars, delirants i surrealistes. I un xic hipòcrites! Tot un mosaic de caràcters condensats a la cuina

per Teresa Bruna

Tres parelles, tres Nadals, tres cuines. Aquesta és la base dels tres capítols de 'Absurds i Singulars', l'obra que ens convida a assistir a la trobada anual d'uns amics, com fem tanta i tanta gent aquests dies, però durant tres anys consecutius. Cada any li toca a una parella exercir d'amfitriona. 

Abans de continuar, em ve de gust parlar de la realitat. Tres parelles d'amics (Eduard Farelo, Maria Lanau, Lluïsa Mallol, Marta Millà, Pere Ponce i Toni Sevilla), que van coincidir a l'Institut del Teatre i que posteriorment van seguir cadascú el seu camí, -molt fructífer i ple de flors i violes, per cert,-  han continuat la relació, s'estimen molt, es troben de tant en tant i, en conseqüència, han decidit formar una companyia de teatre "a veure si funciona. I si no, tornarem als càstings!". Enguany passaran junts les festes amb el seu públic, fent temporada al Teatre Borràs. Els acompanyen altres companys de l'IT menys visibles a escena: l'Antoni Belart (vestuari), l'Hermínia Carulla (escenògrafa) i Joan Peris, que els dirigeix a tots.  Per encetar l'aventura van escollir aquest text d'Alan Ayckbourn, un autor al que tots coneixen i han interpretat, del que es diu que és dels britànics més ben valorats després de Shakespeare. Encara que aquí sigui poc conegut, Ayckbourn ha passat la seva vida al teatre i fins avui ha escrit 78 obres. Ha estat traduït a més de 35 idiomes i representat a escenaris de tot el món. 

Davant d'aquest bon rotllo, res no podia sortir malament. L'obra transcorre als anys 70 i es nota. No és, doncs, una historia actual però si que ens recorda els inicis d'algunes de les coses que encara estem vivint, com ara la crisi de la construcció i el comportament dels bancs. L'eix de la proposta és l'evolució d'aquestes persones en els tres anys que presenta l'espectacle. La parella més senzilla és la primera amfitriona. La dona es passa el dia netejant i la seva única ambició a la vida és tenir-ho tot polit i que el seu home sigui feliç i elegant, amb les camises ben planxades. Ell és un manetes que es dedica a fer petites reparacions per guanyar-se la vida. La seva ambició és pujar l'estatus social a cavall de les influències dels seus amics, als que la crisi ja comença a sacsejar. Com que tenen facilitats per adquirir un terreny, els altres (Toni Sevilla, que interpreta un banquer i Pere Ponce, un arquitecte,) els accepten al seu circuit... amb sinceritat.  Una de les característiques és que tot passa sempre a la cuina, el que fa que ens emmirallem en el racó més reservat de les festes.

L'obra ho té tot per engrescar un debat. I penso que, burjant burjant, té un to marcadament feminista. Les tres dones viuen encara en una etapa en què la seva finalitat és ser dona de casa i prou, amb o sense joies. I això provoca conseqüències, diferents en funció de cada situació social o personal: una pren pastilles per la depressió, una altra està alcoholitzada i la tercera és el que se'n diu una histèrica de la neteja. Cal dir que els homes surten bastant malparats, i que també tenen els seus tics per fer-nos parlar. Mantenen entre tots tres una complicitat masclista clàssica que fa riure perquè, si bé ja no la tenim aprop, ens recorda que encara en queden. Però en general parla de les misèries humanes, de la consciència de classe, de parelles incompatibles, de la por al fracàs i a la soledat... En definitiva, 'Absurds i singulars' planteja unes reflexions que no acaben el teatre, tot fent-nos passar una molt bona estona. 

Jo vull agrair i aplaudir a Ayckbourn i també al muntatge de Peris, els moments delirants que proposa l'espectacle. I aplaudir també els sis grandíssims actors que ens fan viatjar a través de tres anys amb moments impagables. Un d'ells és la situació plena de malentesos d'alt voltatge surrealista que s'origina al primer acte a la cuina, a causa de l'excés de voler 'quedar bé' de l'amfitriona. Un altre moment que ja paga l'obra és l'oportunitat de veure una mena de 'Toni Sevilla. El Musical'. L'actor, a qui generalment el veiem en papers seriosos, es marca una coreografia Broadway Catalan Way molt divertida. I sobretot, sobretot, l'actuació de Marta Millà al segon acte. No sé què té que em fa pensar que, en comptes d'estar a la seva la cuina, podria formar part dels assistents a la festa  d'El  guateque', del gran Blake Edwards. Fa una creació del personatge impressionant. 

En resum: és un espectacle aparentment senzill però amb un missatge que encara és vàlid, perquè les coses no estan arreu com les veiem nosaltres. És ideal per veure'l o regalar aquestes festes, ja que tot transcorre el dia de Nadal. Hi ha qui riu més que altres, però en general, us ho passareu bé. Què més es pot demanar? Un missatge intel•lectual?  Cap problema, hi aneu l'endemà. La cartellera n'és plena!