Ja coneixeu les Hermanas Picohueso? Aquesta companyia catalanobalear projecta una mirada crítica sobre les noves espiritualitats (neoliberals) i us proposa un exercici de meditació intergeneracional, un viatge tecnoespiritual que guiarà nenes, nens i públic adult cap a la desprogramació i la desintoxicació tecnològica. Una experiència participativa que us farà pensar.
Hermanas Picohueso proposen un joc relaxant. Per una banda, unes gandules perquè els pares s'aïllin, amb unes màscares que els tapen la seva expressió del rostre, però que no impedeix del tot la visió perquè puguin descansar amb una música calmada i la garantia que la canalla està ben acompanyada. Per l'altra, la canalla que juga i és atesa per dues hostesses, amb aire de caps d'escoltes. La veu en off va anunciant un viatge cap a l'exterior del cos, un cant a l'ànima i a la llibertat per tornar després al cos. Les Accions Humanes no Identificades és una exploració amb el qual, possiblement, es desenvolupi un nou projecte escènic de la companyia. Aquesta és la flaire.
De moment, l'experiència fa un homenatge al cos que pateix l'oblit i la incomprensió de les persones que els habiten, que no els tenen quasi mai en compte i que acaben esgotades. Per això, aquest instant de calma a mitja tarda és tant revitalitzant. I finalment, la connexió amb la canalla que es mou autònomament (les criatures de cotxet flipen amb el reflex de la màscara assegudes a les cames dels pares) acaben fent algunes demandes per compartir més temps, per conviure amb menys estrès les estones familiars. El retorn al món analògic de Tumbalafusta, de conversa i de joc compartit és una altra idea que va amarant en aquest breu descans d'una tarda de brogit de festival. Picohueso és una companyia molt crítica amb el funcionament de la societat. A Excalíbur i altres històries d'animals morts van fer escarni en una mena de programa de tarda televisiu fent repàs dels animals sacrificats per la incompetència humana (des de Laika a l'ovella Dolly). Posteriorment, van atacar els mass media, amb la televisió i els programes del cor com a centre de la diana a P-acte idiota. Són uns referents que, des de la comèdia i la farsa fan escarni del capitalisme estúpid.
