Un grup d’ adolescents, aparentment normal, entra a una casa, aparentment normal, per passar un cap de setmana, aparentment normal...
Adolescer 2055 narra les 24 hores en què un grup d’adolescents s’enfronta a un peculiar procés de selecció: adoptar un nen.
La joventut reclama un espai i uns temes que els commoguin. La prova de Primera Nota ha donat prou bon resultat. Perquè ha aconseguit fer debutar un ampli grup d'actors joves (que no passen la vintena d'anys) i que representen uns joves en una societat del 2055 on el capitalisme, la intolerància i la societat arriben a un camí sense sortida.
L'obra pretén ser una advertència del què podria passar si no atenem a les demandes de les necessitats reals i urgents dels altres veïns del planeta. Sembla impossible que les famílies decideixin comprar fills i que facin reality shows per triar-ne un (de nou, el concepte del gran germà de 1984, de George Orwell) però no ho és tant que es tanquessin fronteres o que es privatitzi la policia.
La manera de presentar el conflicte, fragmentat, i amb alguns avançaments d'escena intrigants que es desvetllaran quan avanci la peça, permet construir uns personatges més complexos, amb contradiccions que potser només descobrirà l'espectador. Hi ha molt subtext possible de reordenar. I per aixo és fa molt atractiva la postfunció posterior, per comprendre raons o possibles vies paral·leles de la trama que multiplica el compromís cap a la societat, tot i construir un quadre molt fosc, individualista, de supervivència. Un to amarg que ja respiren altres peces vistes a Barcelona com poden ser Collectivus dins de les activitats d'Els Malnascuts de la Sala Beckett o, tot i el toc d'humor, Utilitat programada que es va veure a Tantarantana el 2015.