Massa sovint exigim al teatre finalitats superiors a les que esperem d’altres disciplines. Tothom accepta que una pel·lícula tingui el simple objectiu de divertir o memoritza la tonada d’una cançó amb independència del que digui la lletra. En teatre, però, la transcendència es un valor que cotitza a l’alça i el mer entreteniment tendeix a fer-ho a la baixa, com si la comercialitat mes bàsica fos contraproduent o estigués necessàriament renyida amb la qualitat.
Aquesta peculiar concepció provoca encesos debats i situa algunes propostes als marges del sistema. En aquests marges hi trobem Agència matrimonial Set d’Amor, un ‘heptamonòleg’ que l’actriu Maria Eugènia Casanova va estrenar fa vuit anys al Llantiol i va traslladar poc després del Teatreneu de Gràcia. Un espectacle que s’ha representat ininterrompudament durant vuit anys i ja acumula més de 50.000 espectadors, sense que la fita hagi tingut massa propaganda perquè, el que dèiem, Set d’Amor és un espectacle petit, modest i, sobretot, que no aspira a la reflexió, ni argumental ni artística, sinó simplement a divertir i entretenir. I això, aquí, cotitza poc.
Casanova hi dona vida a set dones, set arquetipus de feminitat, que acudeixen a una agència matrimonial per trobar l’amor de la seva vida. La paradista d’un mercat, una monja, una pepera, una yonki, una prostituta... Són set caràcters típics i tòpics que pugen a l’escenari per oferir un petit monòleg —d’aquí la cosa del l’’heptamonòleg’— i, sobretot, per interactuar amb els espectadors que són el que, precisament, hauran d’escollir quina de les set protagonistes mereix trobar parella.
Així de simple. I així de divertit. Perquè Casanova fa una gran feina interpretativa, no ja per l’exercici de fregolisme que suposa canviar set vegades de personatge sinó per la consistència de les seves creacions i molt especialment per la seva capacitat d’improvisar en contacte amb el públic. El text de Set d’Amor no està malament però és quan s’acaba i l’actriu ‘baixa’ a la platea quan comença l’espectacle. Amb una clara influència de La Cubana, amb qui es va formar, la proposta agafa llavors una dimensió gamberra molt divertida, potser fins i tot en alguns moments massa curta, i, innegablement, el públic s’ho passa molt i molt bé.
Pur entreteniment. A Set d’Amor no hi ha cap més intenció que la proporcionar una estona divertida, lluny d’exquisideses reflexives, dobles lectures o creacions disruptives. Potser és un producte poc elevat, sí, però no hi ha dubte que reparteix felicitat. I en els temps que corren això és gairebé imperatiu...
