Ahir. Animal Religion

Nous formats

informació obra


Companyia:
Animal Religion
Autoria:
Animal Religion
Intèrprets:
Quim Giron
So:
Joan Cot
Il·luminació:
Joana Serra
Direcció:
Carlota Grau
Sinopsi:

Ahir és un espectacle interdisciplinari de circ que uneix cos, llum i so i que parla de la relació del passat amb el present. Utilitzant dades objectives preses el dia anterior a l'actuació es crea un pont que connecta l’ahir amb l’avui. En aquesta unió és on es desenvolupa l’espectacle.

Les direccions del vent d'ahir escrivint la coreografia de l'artista de circ; la temperatura de l’aire d’ahir graduant la intensitat de llum d’una escena o el moviment dels ocells creuant el cel d’ahir escrivint melodies musicals són tres dels exemples que es poden veure representats a l'espectacle.

El viatge proposat pels artistes s’altera segons les dades del dia anterior, condicionant l’espectacle cada vegada que es representa i aconseguint una peça propera al site-specific plena de detalls, poètica, risc, frescor i imatges sorprenents.

Animal Religion treballa per innovar el circ i buscar nous mitjans d’expressió. Des del principi de les seves creacions comparteix un espai on la llum, el cos i el so/música emergeixen simultàniament per crear una identitat pròpia. Aquest és el seu novè espectacle des de l’inici de la companyia l’any 2012.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Ahir. Animal Religion

17/05/2021

Delicada intensitat

per Ivan F. Mula

Entre la intensitat i la delicadesa, el nou muntatge d'Animal Religion dialoga amb el passat i reflexiona sobre el concepte de temps, amb una posada en escena poderosa i una força poètica innegable. La son i els somnis, els dies, el planeta, l'univers o la física són alguns dels temes que sobrevolen aquesta aposta introspectiva de circ elevat. A escena, Ahir parteix de la senzillesa per anar, a poc a poc, agafant espectacularitat gràcies a l’espai sonor, l’il·luminació i l’ús del cos i la paraula. Cal dir que el viatge és pausat, agradable, íntim i proper. En general, l'espectacle té moments de gran profunditat filosòfica però també deixa espai per altres més simpàtics, lleugers o divertits que, francament, funcionen molt bé. Finalment, el clímax agafa potència amb alguns números enginyosos de malabarisme i acrobàcia que tenen un cable, un micròfon i un altaveu com a protagonistes per derivar en una psicodèlia gairebé cinematogràfica. En definitiva, es tracta d'una peça que traspassa el públic de manera emocional, psicològica i intel·lectual i, d'aquesta manera, deixa empremta.