Ahir. Animal Religion

informació obra



Companyia:
Animal Religion
Autor:
Animal Religion
Intèrprets:
Quim Giron
So:
Joan Cot
Il·luminació:
Joana Serra
Direcció:
Carlota Grau
Sinopsi:

Ahir és un espectacle interdisciplinari de circ que uneix cos, llum i so i que parla de la relació del passat amb el present. Utilitzant dades objectives preses el dia anterior a l'actuació es crea un pont que connecta l’ahir amb l’avui. En aquesta unió és on es desenvolupa l’espectacle.

Les direccions del vent d'ahir escrivint la coreografia de l'artista de circ; la temperatura de l’aire d’ahir graduant la intensitat de llum d’una escena o el moviment dels ocells creuant el cel d’ahir escrivint melodies musicals són tres dels exemples que es poden veure representats a l'espectacle.

El viatge proposat pels artistes s’altera segons les dades del dia anterior, condicionant l’espectacle cada vegada que es representa i aconseguint una peça propera al site-specific plena de detalls, poètica, risc, frescor i imatges sorprenents.

Animal Religion treballa per innovar el circ i buscar nous mitjans d’expressió. Des del principi de les seves creacions comparteix un espai on la llum, el cos i el so/música emergeixen simultàniament per crear una identitat pròpia. Aquest és el seu novè espectacle des de l’inici de la companyia l’any 2012.

Crítica: Ahir. Animal Religion

18/10/2020

Com un núvol blanc, lliure

per Jordi Bordes

Quim Girón es despreocupa de construir una peça complexa d’acrobàcia espectacular. Posa el seu cos a favor d’una història que ressona sense embuts, caminant pels meandres de la imaginació, de la lògica surrealista, del qui practica durant hores l’equilibri amb els peus enlaire fixant la mirada sempre en un mateix punt. El viatge del pas de present a passat ve acompanyat per un espai sonor envolvent. I, sobretot, per una il·luminació que genera una narració preciosa. Així com el temps és cíclic (després del dia, ve la nit) també ho és aquest espectacle i tots els efectes que hi parteixen. Hi ha una llum situada en semicercle, que recorda a una pista de circ. Hi ha una partitura que reincideix en frases musicals.

Girón convida el públic a visitar l’experiència de que pot haver estat un crit. Tant curt i tant precís. Però el desarticula i en van emergint sons i records, llums i ombres. Amb una simplicitat similar a I les idees volen, el verticalista debuta dient text en primer pla. Les verticals son quasi una extensió amagada en aquest treball. De fet Ahir revela que, Girón té molt més en el seu cap que en el seu equilibri (sense menystenir-lo). L'estranyesa de Fang, de Nu o d’Indomador, són camins que aborda contínuament. Té un plantejament contemplatiu que lagermanaria amb la manipulació de Xavier Bobés (Corpus), aquella sensibilitat del qui té una veu fort creativa però que la desgrana com xiuxiuejant fent-se vulnerable per atrapar l’empatia del públic i donant-li una sorpresa lluminosa final.

Animal religión va voler exprimir la vessant més bèstia de l’home; ara queda destil·lada una humanitat tendra, acollidora, que escalfa. Ahir és com un núvol blanc, lliure, que juga a fer formes i ls sons per a persuadir els altres.