Alpenstock

Teatre

informació obra


Autoria:
Rémi de Vos, Los Modernos
Dramatúrgia:
, Ricard Soler
Direcció:
Ricard Soler
Adaptació:
Mònica Bofill, Ricard Soler
Intèrprets:
Enric Cambray, Lara Salvador, Armand Villén
Traducció:
Mònica Bofill, Ramon Minoves
Assesoria de moviment:
Sarah Anglada
So:
Guillem Gefaell
Escenografia:
Adrià Pinar, Víctor Peralta
Il·luminació:
Adrià Pinar, Víctor Peralta
Vestuari:
Eli Siles
Caracterització:
Rut Fulgado
Companyia:
Los Modernos
Sinopsi:

Al seu xalet, en Fritz i la Greta viuen una vida confortable ben arrelada a les tradicions del Kyrol. Però un dia, la seva tranquil·litat es veu truncada per la compra d’un detergent al mercat cosmopolita. Us ho imagineu? Un detergent comprat al mercat COSMOPOLITA! Això només pot generar confusió. I enmig d’aquest desgavell arriba en Josip, una visita completament inesperada.

Alpenstock és una comèdia boja i absurda amb ingredients tan dispars com un piulet tirolès (un alpenstock), una fregona o una verge de Nuremberg. Una farsa que ens arrossega in crescendo cap a un espiral d’humor negre. Una peça incorrecta que amb un humor assassí es revela com un retrat cru del nostre benestar occidental.

“La majoria de gent no obre mai la boca. Si la majoria silenciosa calla per naturalesa no és menys majoritària per definició. Un dia aquesta majoria silenciosa acabarà per adonar-se’n i aquell dia el seu silenci majoritari farà molt soroll. Hem de confiar en el futur”.

Finalista del Premi BBVA de Teatre 2018

Crítica: Alpenstock

11/12/2017

Una farsa que trenca amb les costures socials i polítiques

per Jordi Bordes

Obskené segueix amb la seva voluntat eclèctica. D'abordar camins ben diferents. Ara proven la farsa més estripada. I li saben donar una pàtina d'actualitat que provoca més d'una riallada cínica. Aparentment, és un grand guignol. Actors que es mouen com marionetes amb una escena quotidiana ben tradicional (la dona rep el marit a casa i li prepara l'àpat mentre aquest llegeix còmodament el diari). El despropòsit arriba acompanyat d'una il·luminació i uns efectes sonors histriònics. Que trenquen amb tot naturalisme. De fet, només hi ha una relativa veritat a l'arrencada, abans que el plàstic i el rosa dominin el quadre. És quan els actors s'interpel·len (tot i que molt superficialment) amb la màscara posada. Aquest to de grand guignol, té molta acidesa, tot i que aparentment sembli una coreografia ingènua. 

L'obra es va preparar molt abans que es preveiés unes eleccions per aquest 21D però destapa les vergonyes (cadascú ha de saber riure's de les seves pròpies contradiccions i matisar-les en el discurs electoral i programàtic) del tradicionalisme més recalcitrant. Rémi de Vos era un còmic provocador francès que deuria dinamitar més d'un costum social. A l'escena, molt estripada (i que evoca sovint al Teenage dream de Projecte Nisu), en realitat es debat entre el racionalisme benpensant del marit i la necessitat de l'emoció més irracional i d'un plaer primari que troba la dona en les celles juntes dels cosins carpetobalcànics. De fet, l'argument transita d'una peça costumista tirolesa a un quadre eròtic (de visites inesperades) i un vodevil que mai pot amagar el secret a la víctima. 

Finalment, una evidència: la majoria silenciosa (que fa referència el marit amant de les tradicions tiroleses) fa por. Per això, és convenient, tenyir-la d'una pàtina farsesca que relativitza el seu abisme inexplorat. Obskené troba una manera ben diferent de plasmar la realitat, com ja van fer amb aquell cant poètic, trist i revelador de De carenes al cel.