Amanda T

informació obra



Intèrprets:
Greta Fernández/Laia Manzanares, Xavi Sáez/Isak Férriz
Ajudantia de direcció:
Sarah Lena Martínez
Escenografia:
Marc Salicrú
Il·luminació:
Marc Salicrú
Producció:
Àlex Mañas
Autoria:
En procés creatiu
Dramatúrgia:
En procés creatiu
Sinopsi:

Amanda T és una obra que faula la tràgica història d'Amanda Todd, la jove canadenca que amb quinze anys es va suïcidar després d'anunciar els seus motius per la xarxa. Després d'aquest succés va haver-hi més casos similars en els quals també està basada l'obra.

L'assetjament, el despit, la necessitat de reconeixement o la solitud, són temes que alimenten la història. Amanda T també pretén recollir la paradoxa i la fricció absurda, per moments fins i tot còmica, de la necessitat de visibilitat i èxit a les xarxes socials.

Finalista del Premi BBVA de Teatre 2018

Crítica: Amanda T

22/01/2019

Una alerta necessària que hauria de continuar sonant

per Iolanda G. Madariaga

Fa uns anys, vaig conèixer la tràgica història d’Amanda Todd en unes xerrades sobre ciberassetjament. Em va colpir com ho ha fet arreu a milions de persones. Quan fa dues temporades vaig saber que l’Àlex Mañas n’havia fet una versió teatral vaig aplaudir secretament la idea, perquè, aleshores, no vaig tenir l’ocasió de veure-la en aquell muntatge a la sala Atrium (octubre de 2016). Ara aplaudeixo el remuntatge de la Tallers del TNC i penso que hauria de tenir un recorregut més llarg. Aquesta és una versió lliure d’uns fets que van culminar el 7 de setembre de 2012. No es tracta d’una reconstrucció de fets, sinó d’una fabulació sobre els somnis i les esperances d’una noia de 13 anys. Unes esperances arrabassades per un depredador que aprofita la ingenuïtat de la jove per convertir la seva vida en un infern durant dos llargs anys. L’obra que no segueix un discurs lineal, recorre a la forma que la protagonista va triar per anunciar el seu suïcidi per articular una narració força atemporal. Les xarxes socials que la van condemnar van ser l’escenari del seu anunci. A l’escenari es projecta una recreació d’aquest anunci dotant el muntatge d’un aire documental; aquestes projeccions s’intercalen amb d’altres del que està passant a escena: una bona manera d’expressar l’efecte d’altaveu i tornaveu atribuïble a aquestes mateixes xarxes. En escena només dos intèrprets que es transmuten en diferents personatges. Laia Manzanares és, sobretot però entre d’altres, Amanda T. Una Amanda T vital, agosarada i ingènua, amb l’energia pròpia d’una adolescent: una barreja perfecta d’inconsciència i vitalitat. Mañas ha imaginat escenes a algun dels centres escolars on Amanda va intentar cursar els seus estudis després d’haver d’abandonar el seu institut primer, allí havia quedat indefectiblement marcada per la difusió de les imatges robades per l’assetjador. Ha imaginat també altres situacions de domini d’un pretès productor musical sobre l’aspirant a estrella musical que era Amanda. Escenes domèstiques, escenes amb companyes o amb professorat. En tot moment però, l’espectador és conscient que es tracta d’una dramatització ajudat per uns cartells que ens situen l’espai i/o els personatges que hi intervenen. Una forma de distançament que rebaixa potser la implicació emocional amb l’escena en concret però que reforcen la idea de la terrible soledat que pateix la protagonista. És en aquesta idea on, al meu parer, el muntatge toca el moll de l’os del drama: la soledat de la víctima. Escena a escena veiem com s’aixeca al seu voltant un mur d’incomprensió que l’aïlla i va elevant de forma exponencial la seva condició de víctima. En el fons, sense massa subratllats, l’espectacle fa evident la culpabilització que la societat fa dels somnis d’estrella i de la ingenuïtat de l’Amanda. Una societat que esdevé còmplice de l’assetjament que pateix Amanda. Aquí rau una bona part de l’interès d’aquesta peça que, d’altra banda, suposa una bona manera d’alertar sobre el perill d’un ús incontrolat de les xarxes. Afegiria tan sols un però, sense massa èmfasi: sembla que a la funció li escau un aforament menor al de la Tallers.