Fa uns anys, un desconegut feia broma amb l'artista de circ i ballarí Alexander Vantournhout dient-li que tenia un coll tan llarg que potser caldria canviar-li el nom per ANECKXANDER, incorporant al seu nom el mot anglès neck (‘coll’).
Sobre aquesta anècdota aparentment superficial, s'ha construït un espectacle de circ coreografiat que ens parla del cos humà i de la manera com els altres el perceben. Perquè, conscient que per al públic que el veurà ell és una fisonomia, una forma, Alexander/ANECKXANDER mirarà d'escapar d’aquesta reducció simplista retorçant el seu cos fins assolir formes inversemblants i alienants. Ho farà completament despullat, duent només unes sabates de plataforma i uns guants de boxa.
Aquests complements potser tenen la missió d'ocultar a la vista els petits punys de l'artista i dissimular la seva curta alçada, però no fan sinó convertir-se en artificis que magnifiquen les febleses o defectes que el protagonista volia ocultar.
Els gestos i postures —que requereixen una tècnica extraordinària— dibuixen així l'autobiografia tràgica d'un cos absort en la seva pròpia fragilitat i en la seva solitud. I la repetició de la tragèdia obrirà un espai per a l'humor, complement perfecte per a un muntatge delicat i sensible, divertit i corprenedor que converteix en protagonista el cos humà i ens acosta a les formes més extremes i renovadores del circ contemporani.
Contorsions, repeticions, perseveració, esforç i un pèl de bogeria són els ingredients que ofereix, a cos nu, Alexander Vantournhout. Una intensa i estricta proposta, a camí entre el circ i la dansas.
En el fons de la qüestió un tema central en les relacions que mantenim amb la dansa i el circ: com és la nostra percepció del cos? Un dia un ballarí, a qui apenes coneixia, li va dir que tenia un coll molt llarg. Ell va saber identificar molt bé el problema...
Pots llegir la crítica sencera de l'espectacle aquí: