Animals de companyia

informació obra



Autor:
Estel Solé
Direcció:
Marilia Samper, Cristina Clemente
Intèrprets:
Eduard Buch, Miriam Tortosa, Martina Tresserra, Jordi Vaqué/ Jacob Torres/ David Plana, Estel Solé/ Mercè Martínez
Companyia:
La Mandanga
Sinopsi:

Una colla d’amics es reuneixen per celebrar un sopar de benvinguda: una amiga del grup torna a casa després d’haver estat ingressada durant dos mesos per un trastorn psiquiàtric. La festa sorpresa es complicarà quan un dels amics confessi un secret inesperat. Acabaran sortint els draps bruts de tots els personatges que mostraran el pitjor de cadascú.
En un to de comèdia realista, l’obra posa en dubte el valor de l'amistat. És la constatació que la solitud i la necessitat d’afecte ens porta a tots a convertir-nos en animals de companyia.

Crítica: Animals de companyia

26/02/2015

Bon vi novell

per Iolanda G. Madariaga

Animals de companyia arriba al Capitol després d'una temporada atípica en diferents espais particulars (més de 70 pisos) i una petita gira per Amèrica Llatina. Es tracta de la primera obra dramàtica de l'actriu i poeta Estel Solé que, seguint el mestratge d'Alfredo Sanzol i Rafael Spregelburd, ha bastit una comèdia a partir del treball d'improvisació dels cinc actors que formen tot l'elenc. Una comèdia àcida i fins i tot amarga sobre les relacions personals, però una comèdia divertida amb rèpliques intel·ligents. Una peça d'acurada construcció, que va accelerant el seu ritme fins l'esclat final. Els personatges ens són propers en les seves petites misèries; se'ns presenten a poc a poc i els anem coneixent/reconeixent en la seva interacció amb els altres. Martina Tresserra, Edu Buch, Jacob Torres, Míriam Tortosa i Mercè Martínez donen vida als cinc personatges, els fan créixer i, finalment, brillar. La situació no és nova: cinc amics es reuneixen per celebrar l'alta mèdica d'una d'ells després d'haver passat dos mesos ingressada en un centre psiquiàtric. Mentides pietoses, mentides interessades, mitges veritats, atacs d'extrema sinceritat... tot es barreja en el procel·lós magma de les relacions humanes. Al final, queden unes quantes esgarrinxades a la pell, alguna potser una mica més fonda... Preval, però, el haver assistit a una bona comèdia fresca, àgil i desenfada que potser ha trigat massa a ocupar el lloc que sens dubte mereix en el circuit teatral comercial.

Trivial