Aquí sobra uno

informació obra



Direcció:
Antonio J. Gómez
Dramatúrgia:
José A. i Paco Pascual (col·laboració)
Intèrprets:
Carmine Piccolo, Claudia Ortiz, Paco Caravaca, Luis Ayuso
Músics:
, Paco Caravaca
Il·luminació:
Tresperté
Vestuari:
Tresperté, Marisa Pascual, Nuria Manzano
Vídeo:
Salvador Sunyer
Sinopsi:

Falten 3 minuts perquè comenci l’espectacle. Acomodin-se, apaguin els telèfons mòbils i preparin-se per gaudir d’una peculiar i tendra història en què res és el que sembla. Tres acròbates, una antiga ràdio i una bona dosi d’humor faran les delícies de tot tipus de públic. Tot ha de sortir perfecte, però aviat descobrirem que la tensió del directe fa que les relacions entre ells surtin a la llum inevitablement. La gelosia, la passió, l’amor… sentiments arran de pell que no poden ser amagats ens duran a una conclusió… Aquí en sobra un!

Crítica: Aquí sobra uno

14/05/2015

Confondre el classicisme amb el riure fàcil a base de tòpics

per Teresa Ferré

El món de l’acrobàcia té tendència al triangle. M’explico: dos portadors masculins, una acròbata femenina. Un clàssic per a executar alguns dels exercicis més habituals de la matèria. A l’hora de vestir els números amb una història, no és gens estrany doncs que es recorri al triangle amorós, que ha donat i dóna tan de sí en literatura, cinema, sèries de televisió i, també a la vida mateixa.  

L’espectacle “Aquí sobra uno” utilitza aquest recurs per aquesta proposta de mà a mà que pretén fer passar una bona estona a base d’humor, i de ben segur pot omplir places. A mi, però, no em va arrencar ni la més mínima rialla. Els dos portants (diguem-ne el guapo i el tímid, o el fornit i l’esprimatxat) es disputen la guapa acròbata que evidentment és presentada com a dona trofeu. Una dona que, a més, també es dibuixa com un arquetipus, la d’aquella femella que juga amb tots dos fent-los anar de corcoll sense decidir-se per ningú. Per si aquest número fos massa simple, es desperta l’atracció masculina, i un d’ells es posarà una floreta al cap perquè el distingim clarament. Francament, més que clàssic antic, per no parlar de quins valors finalment acaba transmetent. 

L’únic element que trenca amb aquest suposat humor és l’entrada inesperada del regidor de l’espectacle, que en realitat és també un actor,  i que el que vol és ser artista i cantar desestabilitzant i trencant el transcurs de l’obra. Tot i aquest gir engrescador i que té alguna escena divertida, en conjunt “Aquí sobra uno” ens va resultar un espectacle francament decebedor. 

Trivial