Ara

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Marina Mulet, Josep de Font, Eva Herrero, Pol Gibert, Jaume de Sans, Jesusa Andany
Interpretació musical:
Lídia Rodríguez, Joan Birulés
Dramatúrgia:
Gisela Saló
Direcció:
Gisela Saló, Sébastien Ramirez
Composició musical:
Ignasi Caballé, Joan Birulés , Lídia Rodríguez
Il·luminació:
Llubí Casas
So:
Judit Vicente
Vestuari:
Sònia Masuda, Ariadna Illán
Producció:
Raúl Gallegos, Georgina Arcusa
Coreografia:
Rocío Molina
Sinopsi:

Una obra de teatre de nova dramatúrgia inspirada en fets reals. Una mare, una filla i unes memòries ens transporten a una vida d’emocions silenciades.

"Jo a la Bisbal ho tenia tot: una vida prou fàcil i tranquil·la. Crec que allò era la felicitat. Però no vaig entendre el mal que podia arribar a fer la soledat fins que vaig ser a Barcelona, amb la Guerra.

La vida se’m va escapar de les mans.

Deixo escrita la meva història perquè em mereixo que se sàpiga la veritat i jo ara ja no puc explicar-la."

Crítica: Ara

23/01/2016

La reconstrucció de la Història

per Iolanda G. Madariaga

Potser el pitjor de la Guerra Civil va  ser el llarg i profund silenci en que va quedar sumida la població. Ara ve a ser una escletxa en aquest gran mur de silenci que ens llegà el franquisme. Una petita però necessària esquerda per combatre l’oblit i reconstruir un imaginari més acord amb la Història. Ara és una d’aquestes funcions que emocionen a un gran espectre de públic per la seva proximitat. L’obra parteix de les memòries escrites d’una àvia que la seva neta -la dramaturga i directora Gisela Saló- va voler convertir en un exercici de guió cinematogràfic. Per algun feliç atzar (i també per l’empenta dels joves Gisela Saló i Diego Fornell) el guió s’ha reconvertit en un muntatge escènic dut a terme per la jove companyia KUNSTant, creada fa dos anys per posar en marxa aquest projecte. A Ara ens endinsem en els records de la Teresa Carreras, que en aquests moments sobreviu sola en una residència amb la companyia dels seus records i les incòmodes visites de la seva única filla Lydia. Els records de la Teresa ens menen a l’estiu de 1935,  a La Bisbal de l’Empordà i, d’allà, a Barcelona: a la Guerra i a la llarga i dura postguerra on la protagonista va teixir el seu particular silenci. La jove Teresa, interpretada amb senzilla elegància per Paula Arbós, anirà perdent la innocència i el seu bonic somriure fins arribar a ser l’agre i seca Teresa que veiem permanentment a escena postrada en una cadira de rodes. L’omnipresent Teresa  -encarnada amb tot l’ofici i intel·ligència escènica de Jesusa Andany- va desgranant els seus silenciats records i el secret terrible que va amarar la seva vida d’amarga soledat. Teresa/Andany constitueix el pal de paller d’un espectacle bastit amb tota la força de la joventut per una companyia que promet i que mereixeria un autèntic circuit teatral per poder-lo rodar com cal i fer-lo créixer.