Ara

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Marina Mulet, Josep de Font, Eva Herrero, Pol Gibert, Jaume de Sans, Jesusa Andany
Interpretació musical:
Lídia Rodríguez, Joan Birulés
Dramatúrgia:
Gisela Saló
Direcció:
Gisela Saló, Sébastien Ramirez
Composició musical:
Ignasi Caballé, Joan Birulés , Lídia Rodríguez
Il·luminació:
Llubí Casas
So:
Judit Vicente
Vestuari:
Sònia Masuda, Ariadna Illán
Producció:
Raúl Gallegos, Georgina Arcusa
Coreografia:
Rocío Molina
Sinopsi:

Una obra de teatre de nova dramatúrgia inspirada en fets reals. Una mare, una filla i unes memòries ens transporten a una vida d’emocions silenciades.

"Jo a la Bisbal ho tenia tot: una vida prou fàcil i tranquil·la. Crec que allò era la felicitat. Però no vaig entendre el mal que podia arribar a fer la soledat fins que vaig ser a Barcelona, amb la Guerra.

La vida se’m va escapar de les mans.

Deixo escrita la meva història perquè em mereixo que se sàpiga la veritat i jo ara ja no puc explicar-la."

Crítica: Ara

01/02/2016

Una història real

per Toni Polo

Una història preciosa. Dura, tendra, nostàlgica, romàntica. I, el que de veritat fascina, real. L’autora la va descobrir, tal com explica l’obra, en les memòries de la seva àvia. Gisela Saló, estudiant de l’Institut del Teatre de Barcelona, amb un equip d’actors molt joves (i amb la impecable presència de la veterana Jesusa Andany, en el paper actual de la protagonista), l’ha teatralitzat en una representació àgil i valenta (és un risc, trobo, ficar-se en una història de la Guerra Civil).

La Teresa és una noia de poble que s’enamora del Ramon, un noi de poble, abans de la guerra. Quan el jove s’allista al bàndol republicà, se separaran i no es tornaran a veure fins molts anys després, quan ell, des de l’exili, la visitarà per sorpresa. Trobarà una Teresa casadai, aparentment, submisa, amb un repel·lent triomfador home de negocis, evidentment, dels que van guanyar la guerra. De l’encontre furtiu, naixerà una nena...

Amb pocs elements al damunt de l’escenari, l’acció transcorrerà entre el poble, la Barcelona de la posguerra i, en un racó, la casa de la Teresa en l’actualitat. N’hi ha prou. El pas del temps es resol amb agilitat, amb salts i amb desfilades dels actors rere una cortina que fa d’una mena de màquina del temps i de racó de la memòria.

L’àvia cascarràbies és un contrapunt tendre a l’obra i li dóna una certa homogeneïtat. Els canvis en la personalitat de la Teresa, marcats per una vida duríssima en la qual el pitjor moment, possiblement, sigui quan es lliura a la comoditat d’una vida decent i pròspera, defineixen un temps passat (i present) que ha marcat més d’una generació. Potser sobren tòpics en la història (el discurs polític del Pere abans de marxar al front, les referències a vida quotidiana franquista o l’amic policia del marit de la Teresa...) i el desenllaç el trobo poc cuinat mentre que altres escenes potser s’han estirat massa. Però la història funciona, atrapa i ens fa passar una estona agradable.