Arabella

informació obra


Comèdia lírica en tres actes. Llibret d’Hugo von Hofmannsthal. Música de Richard Strauss. Estrenada l’1 de juliol de 1933 a la Staatsoper de Dresden. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 7 de gener de 1962. Darrera representació al Liceu, l’11 de febrer de 1989.

Autor:
Richard Strauss
Direcció Musical:
Antoni Ros-Marbà
Direcció:
Christof Loy
Escenografia:
Herbert Murauer
Vestuari:
Herbert Murauer
Il·luminació:
Reinhard Traub
Coreografia:
Thomas Wilhem
Producció:
Oper Frankfurt
Intèrprets:
Anne Schwanewilms, Genia Kühmeier, Alfred Reiter, Doris Soffel, Michael Volle, Will Hartmann, Thomas Piffka, Roger Smeets, Torben Jürgens, Susanne Elmark, Ursula Hesse von den Steinen, Frieder Stricker
Sinopsi:

Amb aquesta òpera, Richard Strauss va tornar a la comèdia situada a Viena, com havia fet amb la seva obra més famosa, El cavaller de la rosa. L’ambient de decadència d’Arabella mescla l’amor amb l’interès a l’Àustria de 1860: el comte Waldner, empobrit pels seus deutes, pretén casar la seva filla amb algun pretendent que alleugi la pobresade la família. El conte de fades està a punt de fer-se realitat: Mandryka, un foraster ric, ha demanat la mà de la seva filla Arabella. Strauss, que donava tanta importància a la qualitat literària de l’argument, va haverd’acabar la música per a aquesta òpera sense el seu gran llibretista, l’escriptor Hugo von Hofmannsthal. Arabella va arribar al Liceu tres dècades després de la seva estrena absoluta, però el retard va quedar compensat amb la jove Montserrat Caballé, que debutava en aquest escenari. Ara, Christof Loy ha convertit la història en una producció fascinant.

Crítica: Arabella

20/11/2014

Arabella torna al Liceu en un muntatge de gran nivell musical i escènic

per Xavier Cester

Aquesta comèdia agredolça de Strauss suposa la seva última col·laboració amb el llibretista Hugo von Hofmannsthal, amb qui signaria alguna de les millors òperes del segle XX. Tot i que 'Arabella' no ha tingut l'status de títols com 'Der Rosenkavalier', les seves no poques qualitats van quedar ben paleses en el muntatge de Christof Loy, una proposta de gran lucidesa que despulla les emocions més profundes dels personatges i la buidor del seu entorn. Anne Schwanewilms i Michael Volle formen una parella excepcional ben secundada per Ofèlia Sala, mentre que Ralf Weikert dirigeix amb ofici segur.