Argentinamiento

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Francesc Garrido, Pasquale Bávaro, Ramiro Blas, Joaquin Daniel, Antonia González, Hugo Bergman
Escenografia:
Ramon Ivars, Albert Gràcia
Vestuari:
Ramon Ivars, Lleonard Quintana
Il·luminació:
Jimmy Gimferrer
Ajudantia de direcció:
Oriol Morales
Producció:
La Doma
Sinopsi:

Amb un llenguatge de sàtira (no és la sàtira l’únic realment seriós avui en dia?) J. D. Wallovits situa cara a cara Europa i Argentina i les compara. En el moment en què Europa es troba amb una sèrie de problemes que abans només semblaven possibles a Argentina, i el món sencer s’“argentinitza”, és moment de fer un cara a cara entre idees, gestos, punts de vista i tradicions. No es tracta de veure qui guanya o perd, sinó intentar entendre les seves diferències fonamentals.

Crítica: Argentinamiento

03/05/2017

La farsa d'Europa i els seus mals

per Manuel Pérez i Muñoz

Ai Europa, quin mal ens fa. D’entre els múltiples encaixos possibles del Vell Continent al divan, J. D. Wallovits n'ha triat un de ben eficaç, la sàtira, canvi de registre després de la distopia maniacocompulsiva de 'Las listas' i lluny del desfici laboralista del film 'Smookin Room'.

Un amaneradíssim 'Archiduque de todo' fa cridar al seu palau un parell de paios argentins d’allò més planers, vol 'argentinitzar-se', aprendre a conviure amb l’estat de crisi permanent. Europa —culta, aristocràtica i grotesca— xoca amb Argentina—simple, popular, despreocupada—. La senzillesa de l’engranatge fa riure tant en el registre satíric com en el costumista; s’hi perd, però, en els allargassats monòlegs de caire filosòfic o poètic, esclar, és obvi titllar de divagadora una obra anomenada 'Argentinamiento'.

Resulta cabdal la desmesura gestual de Francesc Garrido fent del noble, marca d’expressivitat i risc d’un actor que sempre tria els papers teatrals de forma impecable. La precisió de Ramiro Blas i Joaquin Daniel ens evoca la millor tradició interpretativa de Buenos Aires, veritat que tira del carro.