Artificios y leopardos

Dansa

informació obra


Sinopsi:

Una experiència escènica híbrida creada per Mercedes Pedroche que transita entre el teatre i la dansa, on, mitjançant un dispositiu iteratiu, una dona canalitza un experiment col·lectiu sobre la llibertat.

Una dona, travessada pel Sísif absurd de Camus, viu atrapada en una experiència cíclica que l'ha portat a un punt mort. Deambula solitària com una lleoparda engabiada, negant credos i ramats. Conscient de la seva vulnerabilitat, rastreja en el seu fracàs l'impuls vital que li permeti viure al marge dels decorats i les creences fictícies que imposa l'engranatge social. Mitjançant un dispositiu iteratiu la dona canalitza un experiment col·lectiu sobre la llibertat.

Mercedes Pedroche porta des de l'any 2005 dedicada a la creació independent. Actualment el seu llenguatge escènic es mou en un territori fronterer entre la dansa i el teatre, on la realitat es converteix en ficció i l'espectador en partícip actiu de l'esdeveniment escènic, compartint en l'escena interrogants que reflexionen sobre les motivacions de l'ésser humà en el seu context social.

La companyia oferirà un col·loqui postfunció el 13 de març.

Les reserves d'aquest espectacle s'obriran el 25/02.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Artificios y leopardos

18/03/2021

Acte d’apel·lació col·lectiva

per Jordi Sora i Domenjó

A la Fabra i Coats es va poder gaudir d’una proposta participativa, cosa que s’agraeix en temps de COVID i amb més que garantides mesures de seguretat. Es tracta de “Artificios y Leopardos” de Mercedes Pedroche. Amb la repetició com a instrument significant de la mateixa experiència de la dansa, en una vida plantejada en clau d’absurditat filosòfica. La interpretació que en feu Albert Camus del mite de Sísif és la base conceptual des de la qual presenta una figura femenina desbordada de vulnerabilitat i profundament esforçada per superar aquella situació.

La peça actua a diversos nivells, de manera que és compatible amb qualsevol mirada que estigui disposada a deixar-se emportat per un acte d’apel·lació col·lectiva. Com a rerefons, la qüestió de la llibertat individual i el gaudi de ballar. Un tema que la coreògrafa aborda des d’una intervenció plena de fisicalitat, amb radicalitat, sense concessions i disposada a generar incomoditat. La intensitat del seu gest, la determinació del moviment amb el qual relata l’experiència singular d’una dona atrapada en un etern retorn nietzscheà (una femella de lleopard solitària i cinètica) i la resolució final de l’espectacle, amb assertivitat i complicitat del públic, la converteixen en una de les intervencions performatives més destacables a la ciutat dels darrers mesos.

Crítica publica a El Temps de les Arts