Experiència prometedora la de buscar la connexió entre la literatura i la dansa. No és un fet gens excepcional (Malpelo són assidus de John Berger, per exemple, o Sol Picó va incitar sis coreografies a partir d'"El llibre de la felicitat" d'Eduard Punset, el 2007 al TNC) però sí que aquesta experiència es treballi directament amb Clubs de lectura. Així, s'aconsegueix la transversalitat entre els usuaris de biblioteca i els espectacles de dansa. De les cinc peces que han dissenyat la primera temporada, cal remarcar la diferèncie d'unes amb les altres. Com també ho són els llibres, afortunadament. Breus referències, d'una a una:
Esther Aumatell, "Dràcula" (Club de lectura Marià Vayreda d'Olot). Es la versió més teatral. Amb una veu que narra la trama, amb un aire volgudament tètric. Mentre, la ballarina va passant pels diferents estadis: de la maldat a la ingenuïtat. Del vermell de la sang i el vici a la blancor de la virginitat. Potser es fa tot massa explícit i un pel reiterativa la voluntat de generar por.
Gemma Güell, "La dona del grill" de Jordi Tiñena (Club de lectura de la Biblioteca Pública de Tarragona). Un suggerent moviment de duet amb petits fragments recitats per donar referències als espectadors. Potser la conjunció més aconseguida, perquè il·lustra l'obra i alhora li dóna una temperatura coherent amb les emocions de la dansa.
Daniel Fernández, "Diari" de Vaslav Nijinsky (Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola). La dansa més ancestral, orgànica. Un personatge que evoca un faune i que descobreix els diferents colors de la neu,; l'experiència fa distingir una blancor sobre d'una altra. Com la literatura, com la dansa; preciós mirall.
Maria Mora, "Dos taüts negres i dos de blancs" de Pep Coll (Club de lectura de la Biblioteca Pública de Lleida). Una parella mostren diferents quadres, des dels més abstractes projectant línies amb els braços (apuntant els infinits de la geometria i l'arquitectura9 i també evocant peces tradicionals, Molt oberta d'inteprretació potser hagués ajjudat acompanyar cada detall d'un petit fragment que l'ha inspirat.
Miquel Barcelona, "El quixot" de Cervantes (Club de lectura de la Biblioteca Central Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat). La peça més participativa, lúdica i transgressora. Fent que els espectadors ballin, i facin percussió amb el programa de mà mentre ells repiquen el volum (ara al llom, ara a les tapes, ara a les planes interiors extreient diferent sons). A més, aconsegueixen imatges potents com la d'un mostre amb mil braços (que és una mena de cuc dels mateixos usuaris...) Traspassen les pors i aporten un joc que es fa impossible no intervenir-hi. Brillant.
