Refugiant-se d’una gran tempesta, dos venedors ambulants expliquen la història d’un bolet i un esquirol que, a causa de la guerra, emprenen una gran aventura per trobar un nou arbre on poder viure.
Els de La Pera
Llimonera aborden des de l’humor la tragèdia dels qui travessen la Mediterrània
fugint de dramàtiques circumstàncies de guerra, misèria, persecució o manca de
perspectives de futur. Sergi Casanovas i Pere Romagosa són dos pallassos fent
de manters que coincideixen en un edifici en construcció escapant d’una
tempesta. Els dos venedors ambulants s’empesquen una història d’un bolet carnívor
i un esquirol gens fugisser que han d’abandonar el seu arbre per trobar refugi
allà on sigui. Els dos pallassos es lliuren a explicar aquesta odissea fent
servir el material de construcció al seu abast per anar bastint l’escenografia
de cada escena. El joc escenogràfic constitueix el més brillant de l’espectacle:
sacs de runa que serveixen d’embarcacions, tendals que fan de mar i tanques que
són... tanques. L’un i l’altre van intercanviant personatges (Bolet i Esquirol)
sense abandonar el seus respectius rols de pallassos. Els jocs de paraules, els
raonaments portats a l’absurd i les frases fetes trastocades conformen un
repertori humorístic eloqüent però del que queda pràcticament exclòs el públic
més jove. Hi ha encara un “però” més sagnant: en arres de l’humor, es presenta
una gran tragèdia des d’una òptica frívola i amb un marcat cinisme que allunya
tota possibilitat d’empatia amb els protagonistes de la trama. Trastocar els
codis de la representació porta implícit el perill d’una descodificació
errònia, potser per això han inclòs com a punt final de l’espectacle el recitat
del poema Podries de Joana Raspall (Plouen poemes, Eumo Ed., 2017) Alguna cosa no acaba de funcionar si ens
han de servir la clau de volta de l’espectacle al final d’aquest.
