Baobab. Un arbre, un bolet i un esquirol

informació obra



Direcció:
Toni Albà
Escenografia:
Alfred Casas
Vestuari:
Alfred Casas
Composició musical:
Tonio Santoyo
Companyia:
ZiPit Company, MAGAM
Sinopsi:

Refugiant-se d’una gran tempesta, dos venedors ambulants expliquen la història d’un bolet i un esquirol que, a causa de la guerra, emprenen una gran aventura per trobar un nou arbre on poder viure.

Crítica: Baobab. Un arbre, un bolet i un esquirol

15/04/2019

Un espectacle bonic... i necessari

per Marc Sabater

La Pera Llimonera ha aprofitat la Mostra d'Igualada 2019 per estrenar el seu nou espectacle, Baobab. Un arbre, un bolet i un equirol, novament a les ordres de Toni Albà i abordant un tema tant delicat i a la vegada necessari com és el dels refugiats. Què són les fronteres? Per què n'hi ha? Per què hi ha gent que es veu obligada a marxar de casa seva i buscar un nou lloc on viure? I com els tracten en el seu (teòricament millor) destí? A priori sembla difícil tractar un tema amb ramificacions tant transcendents des de l'àmbit de l'escena familiar, però La Pera se'n surt, indubtablement. I se'n surt amb nota, demostrant que el teatre per a tots els públics no té límits ni temàtics ni creatius. 

A Baobab. Un arbre, un bolet i un esquirol, dos venedors del top-manta es refugien en un edifici en construcció on es troben amb tot de gent que també s'hi ha aixoplugat. Mentre despleguen els seus productes per aprofitar l'ocasió, comencen a explicar un conte --que ben bé podria ser autobiogràfic-- protagonitzat per un bolet i un esquirol que van haver de marxar del bosc on vivien després que l'expansió d'una ciutat obligués a talar-lo. L'anècdota va creixent i es converteix, com ja haureu endevinat, en una metàfora del que passa cada dia a les fronteres d'Occident. Una metàfora molt ben jugada perquè incorpora a l'espectacle capes de lectura molt diverses segons l'edat dels espectadors: els mes petits es quedaran amb la història del bolet i l'esquirol i els més grans hi veuran un reflex d'una incòmoda realitat amb la que convivim cada dia. Per a tots, un poema final de Joana Raspall, punyent i dolç com sempre.  

"Nosaltres no ens inventem res, només juguem, com els nens i les nenes quan juguen a imitar tot allò que els envolta, d'una manera divertida i amb molt d'humor", diuen els artífexs de l'espectacle. Caldria afegir-hi que, a més de diversió i humor, hi inverteixen tones de talent teatral que Toni Albà coneix molt bé i que a Babobab ha portat a la seva màxima expressió. Barrejant clown i teatre a parts iguals, Sergi Casanovas i Pere Romagosa basteixen un espectacle francament seductor i molt ben acabat, que fa riure i fa pensar, també a parts iguals. Menció a part mereix una genial proposta escenogràfica fet amb materials de construcció que, en mans d'aquests tres creadors, esdevenen tot allò que us pugueu imaginar.