Be God is

informació obra



Autoria:
Blai Juanet , Marc Sastre
Intèrprets:
Blai Juanet , Oriol Pla, Marc Sastre
Direcció:
Espai Dual
Ajudantia de direcció:
Miner Montell
Sinopsi:

Tres personatges apareixen de llocs diferents portant l’harmonia, l’expressió i la màgia per regalar-li a la persona vivent que tinguin davant. De sobte, l’espai oníric apareix, la música transforma el moviment... i ningú entén res. L’equilibri no es manté, un està sota el jou de l’altre, els dos a un i els tres al ritme, a la ingravidesa, al domini, al desequilibri, al contratemps, a l’espai... 

Un show addictiu, emocionant, delirant sense conservants ni colorants.  

Guanyadors de la Mostra de Teatre Barcelona

Oriol Pla, finalista a artista revelació dels Premis de la Crítica 2015 per aa questa obra (juntament la intervenció a Ragazzo).

Crítica: Be God is

23/12/2015

Trepidant i ple d'humor

per Josep Maria Viaplana

Aquest cop, com acostuma a passar a la Mostra cada edició, Espai Dual ens presenta al versió completa de l’espectacle que va presentar l’any passat al Showcases. No cal dir gaire cosa més que en aquella ocasió:

Barreja força harmònica de música, teatre, pantomima i circ, sempre amb un gran sentit de l’humor, sorprenent la major part de les vegades i amb un ritme trepidant, d’aquell que no et deixa pensar i fa que només estiguis pendent del ‘i ara què faran!’. Un d’ells, amb una guitarra elèctrica fa la banda sonora de totes les escenes, i també genera els efectes de so quan toca: Per exemple en els moments de mim amb sons (molt bons). Un altre també toca el calaix i el saxo, alternativament, també com a fons musical, només com a efectes i subratllats de l’acció que veiem. O bé, amb tot això, sorprenents gags visuals i sonors, sempre fent servir poquíssims elements, però sobretot la imaginació de l’espectador i el seu total domini de cada gest i so en escena, que arriba a combinar equilibris de circ i moments de gran brillantor musical. En resum, fantàstic, sobretot si la resta de l’espectacle és igual. I un apunt: perfectament programable per a infants i famílies.

Només ressaltar que l’espectacle ha canviat, en relació a l’any passat, i en molts moments no és tan trepidant (hauria resultat impossible) com aquell tast. Comença amb un moment d’uns monjos cantant una mena de ‘Gregorià’. Cal destacar l’escena en què el guitarrista fa tots els efectes mentre l’actor-mim-clown de la companyia, Oriol Pla (els altres dos més aviat són músics), executa sense descans diversos moments brillants. Un es pregunta com pot estar tan flexible un actor, i el cataloga com a mim, fins que veu l’obra ‘Ragazzo’ que ell mateix protagonitzava el vespre dins la mateixa Mostra Butaka Jove, i s’adona que també és un excel·lent actor de text. I descobreixo a internet la important carrera d’aquest jove actor, qu actuava de nen al Cor de la Ciutat de TV3 i ja té fitxa a pàgines de cinema i sèries, i amb una alguna important pel·lícula en el seu currículum, com la que aquest mateix divendres s’estrenarà a Catalunya: Truman.