Be God is

Teatre

informació obra


Autoria:
Blai Juanet , Marc Sastre
Intèrprets:
Blai Juanet , Oriol Pla, Marc Sastre
Direcció:
Espai Dual
Ajudantia de direcció:
Miner Montell
Sinopsi:

Tres personatges apareixen de llocs diferents portant l’harmonia, l’expressió i la màgia per regalar-li a la persona vivent que tinguin davant. De sobte, l’espai oníric apareix, la música transforma el moviment... i ningú entén res. L’equilibri no es manté, un està sota el jou de l’altre, els dos a un i els tres al ritme, a la ingravidesa, al domini, al desequilibri, al contratemps, a l’espai... 

Un show addictiu, emocionant, delirant sense conservants ni colorants.  

Guanyadors de la Mostra de Teatre Barcelona

Oriol Pla, finalista a artista revelació dels Premis de la Crítica 2015 per aa questa obra (juntament la intervenció a Ragazzo).

Crítica: Be God is

17/04/2016

Una alenada d’aire fresc i desenfadat

per Iolanda G. Madariaga

L’espai i l’hora que es programa aquest BeGod is (Bigotis, per entendre’ns) no deixa cap dubte que venim a riure per un bon final de festa. Uns monjos molt sui generis ens beneiran la funció amb cants “gregorians” i en un “llatí dadaista” -una mena de cantata construïda amb llatinismes enganxats un darrera l’altre sense buscar cap mena de sentit. Tres “músics” es reuneixen davant el públic en una espècie de jam session delirant farcida de números de petites acrobàcies, equilibris i mim -una bona dosi de mim- integrat en l’espectacle musical de destacat virtuosisme pel que fa a Blai Juanet i Marc Sastre. De la mà principalment d’Oriol Pla, el llenguatge gestual arriba a esdevenir un llenguatge precís i clar, amb un ample vocabulari i noves expressions que haurem d’incorporar. La distorsió -del tot surrealista- traspassa l’escenari i engresca un públic lliurat per complet als intèrprets. Sobre l’escenari, es van muntant petites històries que van creixent fins desdibuixar-se en la creació d’una nova, quasi sense adonar-nos, passen i ens deixen un somriure als llavis o bé l’esclat d’una rialla generalitzada. L’espectacle va augmentant el to fins a convertir-se en una mena de corrent col·lectiu que fa tremolar el petit escenari del Kiosc. Hi ha qui parla d’una adaptació de l’espectacle que es va veure a l’escenari del Llantiol (tampoc aquest és un escenari massa gran); sigui com sigui, el què es va veure al Kiosc del Rec igualadí és un espectacle acabat, madur i rodó.