Béjart Ballet Lausanne

informació obra



Coreografia:
Gil Roman, Tony Fabre, Akram Khan
Il·luminació:
Dominique Roman
Vestuari:
Gianni Versace, Henri Davila, Union Studio
Intèrprets:
Béjart Ballet Lausanne
Companyia:
La Fura dels Baus
Autor:
Manuel de Falla
Sinopsi:

La inauguració de l'edició 2015 va a càrrec d'una de les companyies mítiques de Peralada: Béjart Ballet Lausanne, que torna a Espanya amb Gil Roman com a director artístic i defensant el llegat de Béjart. Maurice Béjart és indiscutiblement una de les figures més importants de la dansa del segle XX. La seva capacitat per connectar amb el públic mitjançant una companyia fidel al seu estil i una tècnica aclaparadora.

Vuit anys després de la seva mort, la companyia torna de la mà del seu coreògraf i director Gil Roman, per presentar a Peralada un programa mixte durant dues jornades, amb clàssics de Béjart com "Boléro" o les "Set Danses Gregues" combinades amb obres de nova creació de Gil Román com "Kyôday". El projecte a destacar d'aquestes nits de ballet, és el sentit homenatge al ballarí i coreògraf Tony Fabre, amb la seva coreografia "Histoire d'Eux" i l'homenatge de Gil Roman a Tony que porta el títol "3 danses pour Tony" i que no s'han vist mai a l'estat espanyol.

Fabre, que va ser director de la Companyia Nacional de Dansa juvenil [CND2] i primer ballarí en obres de Nacho Duato, va morir a Madrid als 49 anys el 2013 i havia tingut una estreta relació amb Béjart i la seva companyia. Força, tècnica, disciplina i inspiració per a dues nits de la millor dansa europea. Tradició i avantguarda per a l'obertura del Festival.

Crítica: Béjart Ballet Lausanne

11/07/2015

Una guinda i una agradable sorpresa

per Montse Otzet

La càlida resposta del públic, manifestada en una cascada d’aplaudiments, bravos i cops de peu a terra, ha constatat que Boléro de Béjart ha sigut la guinda de la vetllada, d’una nit en la qual el legat coreogràfic del coreògraf francès ocupava la major part d’un programa compartir amb obres de Gil Roman, el director artístic del Béjart Ballet Lausanne, i amb una coreografia de Toni Fabre, ballarí desaparegut a l’edat de 49 anys i exmembre del famós Ballet Siglo XX.

La partitura de Maurice Ravel ha sigut una llaminadura per molts coreògrafs i entre les més famoses s’hi troba l’estrenada l’any 1928, per Bronislava Nijinska, la germana del mític ballarí, que va situar l’acció en una taberna andalusa on una gitana ballava dalt una taula mentre un grup de gitanos, amb navalles a la mà, feien pujar el to sensual i violent de l’ambient.  És molt possible que Béjart s’inspirés en aquesta peça per crear la seva versió de Bolero, l’estrena de la qual tingué lloc l’any 1960 amb Duska Sifnios com protagonista. L’impacta, pel to de l’obra i la seva modernitat coreogràfica, va ser brutal i ballet ha superat el pas dels anys de manera més que digne i, especialment, per la popular partitura de Ravel.

A Peralada, la protagonista va ser la catalana Elisabet Ros, una ballarina que va posar els seus dots naturals d’elegància al servei d’una peça que exigeix que la dona que està dalt la taula ha de mostrar-se molt sensual i sexual per atraure i excitar als homes que l’envolten a les vores de la taula. Sense voler, a la memòria em ve, Angela Albrecht una ballarina de Ballet Siglo XX que només amb la seva presència i sense que encara mogués un dit, ja feia pujar el termòmetre per la seva sensualitat innata.

El programa oferia dues obres més de Béjart, Suite Barocco i Bahakti III. Suite Barocco, la peça que va obrir la nit, és un muntatge on s’hi aprecia moltes de les característiques que van fer gran i únic al gran mestre: vestir la coreografia amb una gran teatralitat; conjugar mons i personatges reals amb somnis onírics; disposar d’una gran musicalitat, en aquest cas manifestada per obres barroques del segle XVIII, i situar tant la il·luminació com el vestuari al mateix nivell que els altres elements que integren l’obra. A Suite Barocco hi participen tota la companyia i el contingut està estructurat amb escenes corals, pas de six, de trois i un solo molt ben interpretat per Oscar Chacón.  La plàstica d’aquesta obra és hipnòtica a causa del colorista vestuari dissenyat per Gianni Versace i Henri Davila i pel maneig que fan els ballarins d’uns grans ventalls.

A Peralada es va oferir la tercera part de Bhakti, una coreografia que Béjart va crear l’any 1968 inspirada en la filosofia i religions indies, i en la trobada d’Orient i Occident. Els protagonistes  són el deu Shiva i la seva esposa Shakti, personatges molt ben interpretats pel ballarí Fabrice Gallarrague i, especialment, per l’atractiva Marsha Rodriguéz. L’obra, malgrat manté el llenguatge neoclàssic habitual de Béjart, està construïda a base de molts gestos i posicions de dansa india, moviments que donen gran solemnitat a la peça.

En homenatge a Tony Fabre, el programa va incloure una creació de la seva autoria: Histoire d’Eux, una peça, amb música de Henry Purcell, amb un contingut de tragèdia clàssica que es veu subratllada per unes veus operístiques i el soroll de mal de fons.

Un altre homenatge present en el programa és la coreografia que dedica Gil Roman a Fabre, 3 danses pour Tony, una obra senzilla plena de gestos dedicats al ballarí desaparegut prematurament.

La sorpresa de la nit va venir en descobrir el nivell coreogràfic de Gil Roman, un ballarí que ha crescut a l’ombra de Béjart impregnant-se de la seva tècnica i estètica, però que a Impromptu pour Peralada,  una peça coral femenina molt contundent, demostra que té més qualitats coreogràfiques pròpies del que s’esperava, a l’extrem que la seva obra, si bé encara manté poques influències bejartianes,  està construïda amb un llenguatge contemporani molt atractiu i colpidor. Les línies angulars i figures estàtiques del llenguatge neoclàssic es barregen amb moviments ondulars i palpitacions properes als nostres temps; tot embolcallat amb extraordinàries  notes pianístiques d’Erik Satie i amb una sinuosa i inquietant atmosfera.