Bhrava!

Nous formats

informació obra


Direcció:
Lali Ribalta
Intèrprets:
Anna Ros, Lali Ribalta
Interpretació musical:
Marcel Fabregat, Joel Condal
Escenografia:
Anna Ros, Martí Doy
Vestuari:
Singermornings, Iztok Hrga
Il·luminació:
Joan Grané
Direcció Musical:
Lali Ribalta
Producció:
Cia. L'Animé
Companyia:
La companyia del príncep Totilau
Autoria:
Marc Hervàs
Sinopsi:

‘Bhrava!’ és la història d'una noia que camina per carrers on les coses no són el que semblen. La nostra protagonista caminarà per paisatges visuals fantàstics creats per uns personatges que la faran viure un mar d'aventures. Un tema universal que desperta la sensibilitat dels més petits i dels més grans de la família a través d'un llenguatge escènic visual, còmic i poètic.

Crítica: Bhrava!

04/04/2016

El romanticisme del teatre visual

per Andreu Sotorra

Just iniciar l'espectacle, les dues intèrprets-personatges despleguen una pancarta en paper d'estrassa on diu «Rue du Papier». I precisament quan l'esclat de l'escàndol dels «Papers de Panamà» és més que fresc perquè acaba de saltar arreu del món, a un li fa un salt el cor. Però el temor queda superat de seguida. El tal «Paper» de L'Animé no té res a veure amb el frau financer dels «Papers de Panamà» sinó que és una insinuació del que la petita protagonista del muntatge es trobarà, primer al llarg del seu viatge de ficció, per passar després al plàstic marítim, en un escenari despullat d'escenografia perquè no destorbi cadascun dels moviments, dels titelles, dels objectes que les dues intèrprets posen en joc.

«Bhrava!» té aires de teatre, de dansa i de pista de circ, però sobretot té aires d'arts escèniques franceses, música original inclosa, cosa que no és estrany si tenim en compte que les dues creadores no només han batejat la seva companyia amb nom francès sinó que una d'elles, Anna Ros, es va formar amb la companyia de Philippe Genty.

La protagonista de «Bhrava!» és una nena —un titella molt romàntic sense cos— que busca més enllà de la imaginació, primer en terra ferma i després al mar, amb tot de troballes extraordinàries: paraigües, plomalls, paperets, meduses, sirenes o un cantant d'òpera —les dues actrius van iniciar la companyia després de coincidir com a ballarines en una actuació al Gran Teatre del Liceu— que mostra les seves aptituds vocals en un indret urbà que podria ser el Metro —cosa que recorda el personatge real amb qui Barcelona va comptar durant anys a l'andana de la Línia 3 del Passeig de Gràcia— i en un altre moment intepreten una ària del popular «Duet dels Gats» de Rossini, una de les poques intervencions on fan ús de la veu. Com en tot espectacle visual, les imatges valen més que mil paraules. (...)

Trivial