Brut

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Nicolas Quetelard, Gina Vila Bruch, Anna von Grünigen
So:
Boris Billier
Il·luminació:
Timothé Gares, Loustalot
Vestuari:
Laura Beulque
Producció:
Acolytes
Autoria:
Cia. Las Lo Las, Cia. El Paller
Sinopsi:

Brut és un viatge físic a través d’un univers emocional, un recorregut cap a allò que ens fa semblants i que ens uneix. Dos homes i dues dones. Retrobaments dramàtics, episodis de vida, lleugeresa, sinceritat i una escenografia simplificada. Una mescla de circ, teatre i dansa per reflexionar sobre l’auge i el naufragi de l’ésser humà, sobre les peculiaritats i les particularitats del cossos, sobre allò que volen expressar i les històries que ens volen explicar. Es tracta de cedir a l’espectador aquell espai necessari per inspirar-se i inventar la seva pròpia història. Fer que s’entregui a una mena de bogeria transitòria, lleu. Que es faci preguntes sobre la tendresa en la determinació. Que copsi l’expressió i les emocions i els detalls tècnics, i també la comunicació en aquell gest, en aquell moviment, en aquella mirada, en tot aquell intercanvi de sensacions, conflictes, desitjos i misteris.


Direcció: Marta Torrents / Intèrprets: Guilhem Benoit, Nicolas Quetelard, , Anna von Grünigen / Creació sonora: Boris Billier / Il·luminació: Timothé Gares - Loustalot / Vestuari: Laura Beulque / Difusió: Cécile Bellan / Acolytes / Producció: Acolytes

Crítica: Brut

28/04/2018

Un quartet xocant

per Clàudia Brufau

Aquesta edició del Sismògraf el circ ha entrat en erupció per mostrar la seva vessant coreogràfica, tanmateix Brut de la companyia Fet a mà i dirigit per Marta Torrents i Cuculand Souvenir de Roberto Oliván són propostes que per motius oposats no han acabat de quallar, des del meu punt de vista, és clar. Emfatitzo la primera persona del singular d’entrada, perquè a diferència del que puc pensar i reflexionar, aquests espectacles van ser molt ben rebuts pel públic del Teatre Principal d’Olot. Si bé Oliván ens havia empatxat de moviment i virtuosisme emparat sota una dramatúrgia poc convincent, Brut es troba a l’extrem oposat: una posada en escena a dieta estricta d’elements i de ritme dilatat i diluït.

Marta Torrents juga amb un escenari gairebé net en el qual quatre personatges són incapaços d’interactuar entre els uns i els altres, fins i tot amb ells mateixos. Brut desplega una seqüència d’escenes, amanides de dansa i acrobàcia, enllacen un conjunt de situacions absurdes: una home donant lliçons de bricolatge, una dona posseïda pel seu abric, un altre que rep a tort i a dret, i una altra dona que busca de la manera més incòmode possible posar-se còmode. Es tracta de retalls en brut de vida que dibuixen somriures i riallades –en alguns casos. La comicitat emana sobretot de l’impacte que tenen les quatre fisicitats les unes sobre les altres:  Guilhem Benoit, Nicolas Quetelard, Gina Vila Bruch i Anna von Grünigen. Com si es tractés d’un quartet format per un banjo, unes castanyoles, una arpa i una mandolina; que xoquen irremeiablement a l’hora d’entonar la melodia.

Com he advertit en les primeres línies, és un espectacle construït sobre un sentit de l’humor amb el que servidora no flueix. Així, que repeteixo, el públic del Teatre Principal va xalar de valent!