By Heart

informació obra



Intèrprets:
Tiago Rodrigues
Traducció:
Tiago Rodrigues
Escenografia:
Magda Bizarro
Vestuari:
Magda Bizarro
Autor:
Lola Arias
Adaptació:
Lola Arias
Sinopsi:

Sobre l'escenari, homes i dones corrents del públic que no han vist mai la funció, no saben ben bé què passarà i no tenen encara cap idea del text que els donaran i que hauran de memoritzar. Per què aquests versos en concret? Tingueu paciència i veieu com s'aprenen el text de memòria (by heart, en anglès), mentre Rodrigues explica històries que tenen a veure amb ell mateix, amb una àvia a punt de quedar-se cega, amb tot de llibres repartits per l'escenari i amb els molts personatges que els habiten. A cada parell de versos que els homes i dones s'aprenguin emergiran mil i una connexions extravagants. Què tindrà a veure Borís Pasternak (sí, l'autor del Doctor Jivago) amb un cuiner del nord de Portugal o amb un programa de televisió holandès? Totes les incògnites s'aniran resolent segons avanci l'espectacle, una creació que vol fer evident el valor essencial de les paraules, la importància de transmetre-les i les mil i una noves idees que us pot suggerir un mot. I és que no hi ha un lloc més segur per a un mot o un conjunt de mots i les idees que els acompanyen que la memòria. Ho explicava el teòric de la literatura George Steiner, però també ho sabia l'escriptor Ray Bradbury (i François Truffaut!). I si la memòria fos una arma de resistència? I si les deu persones que hi ha sobre l'escenari poguessin ser considerats com una mena de soldats?

Signa aquest muntatge deliciós l'actual director artístic del Teatro Nacional D. Maria II de Lisboa, un actor, dramaturg i director amb una activitat frenètica que ha treballat a Bèlgica, ha actuat per mig món i que, el 2003, va crear la companyia Mundo Perfeito juntament amb Magda Bizarro. Les col·laboracions artístiques i els processos col·lectius són a la base dels seus treballs, que darrerament l'han portat a analitzar fenòmens històrics partint de documents manipulats que al·ludeixen tant a l'esfera pública com a l'àmbit privat. 


Crítica: By Heart

19/07/2019

L’espai buit i una proposta essencial

per Iolanda G. Madariaga

Això que fa Tiago Rodrigues a By Heart és una lliçó magistral, potser una de les millors a les que he assistit en anys. És una gran lliçó de literatura, d’història, de filosofia, i també de teatre. És també, sens cap mena de dubte, un espectacle teatral: amb el seu text, el seu actor principal i el seu director. Aquí autor, actor i director coincideix en ser, com a molts d’altres espectacles, la mateixa persona: Tiago Rodrigues. Hi ha un cor, com el de les tragèdies clàssiques (més o menys improvisat, però un cor al cap i a la fi), integrat per deu persones voluntàries del públic assistent a la funció. Hi ha una història amb el seu principi i el seu final, amb altres històries paral·leles, tangents, divergents o convergents. Hi ha un escenari especialment il·luminat, uns elements escenogràfics o d’attrezzo... Tot allò que en conjunt anomenem la nòmina teatral, a més d’això, podem dir que com espectacle té ritme, un xic d’intriga, humor (ironia amable), molt amor i molta emoció. Determinar de què va aquest espectacle és més complicat. Va de la memòria, la personal i la col·lectiva, de la necessitat de preservar-la; va de llenguatges i llengües, de mestres de la literatura, de sobreviure a la censura i de supervivència sense més. És un cant i una reivindicació del fet d’aprendre’s textos de memòria (par coeur, en francès o by heart, en anglès)... Ara que aquest tipus d’aprenentatge és tan menyspreat, Rodrigues en fa una encesa defensa. Ens parla de les paraules que habiten dins nostre, d’allò que som capaços de dir-nos a nosaltres mateixos i de transmetre als altres perquè ho sabem de memòria, de la importància d’omplir-nos de textos bons i útils (la qual cosa no deixa de ser una reiteració). Rodrigues explica la història de la seva àvia: davant l’assumpció de seva imminent ceguesa, li va demanar que li triés un llibre per aprendre’l de memòria i poder gaudir així del plaer de la lectura (relectura) fins al final dels seus dies. L’espectacle va de la recerca d’aquest llibre definitiu. Rodrigues ho considera un deute amb qui l’havia transmès tot un enorme bagatge de cultura oral a través de contes, rondalles i, sobretot, endevinalles que li deia quan era infant mentre l’acaronava abans d’adormir-se. La recerca del llibre ideal el portarà a entrar en contacte amb el professor de literatura George Steiner i a submergir-se en diferents obres literàries i en la vida de diferents autors.

A l’escenari trobem dues caixes de fusta -de les velles que es feien servir per a la fruita- plenes de llibres, deu cadires diferents i un tamboret al mig que ocuparà a estones Rodrigues. Un cop omplertes les cadires amb els valents voluntaris, estem en el simbòlic semicercle de la representació. Res s’oculta als espectadors en un escenari pràcticament nu, ens trobem en aquell espai buit del que parlava el mestre Peter Brook, per fer un viatge a través de la literatura a l’interior de nosaltres mateixos i alimentar-nos amb les belles paraules d’un sonet. Rodrigues ens convida al ritual per excel·lència de la comunió: el de compartir el pa. Ho faran els 10 voluntaris realment i els acompanyarem de forma simbòlica la resta de la audiència. Combregant amb el sonet número 30 de Shakespeare ens em fet membres d’una comunitat, hem assistit a un espectacle únic i transformador que es va iniciar al 2013 i que, després de voltar per diferents punts d’Europa i de Nord Amèrica, continua eixamplant la curiosa comunitat dels que han aprés de memòria (By Heart) el Sonet n. 30 de William Shakespeare.