Càsting Giulietta

informació obra



Dramatúrgia:
Marc Artigau
Autor:
Howard Ashman
Text:
Howard Ashman
Sinopsi:

Utilitzem la mentida del teatre per explicar, si és que això és possible, una de les veritats humanes fins ara poc qüestionades: l'amor. Complementem aquesta veritat amb el testimoni de dones que, mitjançant les seves experiències viscudes, construiran i destruiran mites al voltant d’aquesta necessitat afectiva que ens mou a tots. Es tracta de posar en joc sobre l’escenari la definició d’amor que habita en el nostre imaginari col·lectiu i que condiciona la manera que tenim d’entendre i posar en pràctica les nostres relacions. En aquest sentit, la història de Romeu i Julieta escrita per William Shakespeare és el punt de partida amb el qual les dones debatran a favor i en contra d’aquest amor romàntic.  L'espectacle documenta en primera persona l’existència d’una mentalitat social que modela els nostres afectes i la nostra companyia, especialment la de les dones. I per contra, també ens mostra què entenem per amor des de l’experiència, i per tant, des de la vida, davant la ficció provinent de la literatura o el cinema.

Juan Carlos Martel Bayod treballa per fer un teatre amb contingut social on siguin representades totes les capes i col·lectius. Amb aquest projecte teatral vol mostrar tota la cruesa que, tan sovint, forma part de la mateixa bellesa i retornar el fet escènic a la societat que l'ha fet néixer, fent-la participar en el procés de creació. Aquest és el segon muntatge que segueix aquesta línia ideològica després de Sis personatges – Homenatge a Tomás Giner (2018). Martel Bayod també ha dirigit altres muntatges com ara L’inframonJoc de mirallsUna Ilíada. Des del febrer d'aquest mateix any, és el nou director del Teatre Lliure de Barcelona.


Crítica: Càsting Giulietta

23/07/2019

La vida está llena de Giuliettas

per Elisa Díez

La vida está llena de Giuliettas a las que no les marca la edad, sino las ganas de vivir.Se puede ser a los 80 tan joven como a los 15 por mucho lápiz que hayas gastado por el camino. En una sociedad donde sólo se admira la belleza y la juventud, el montaje de Martel cae como un rayo. Pero si escucháramos más a nuestros mayores, saldríamos ganando.

Àurea Márquez toma la batuta de este singular casting donde primero se habla del amor, el real no el que nos vende Disney ni todas las películas pastelosas que llevamos a nuestras espaldas. El amor de juventud y aquel que con el paso de los años se agota y se convierte en un reloj sin pilas. "Lo mejor que me pasó en mi matrimonio es que me quedé viuda". Risas cómplices, llenas de verdad.

Entre amor, poemas, miradas a cámara que con diligencia maneja una peculiar ayudante de dirección y asistente que cuida de estas voces, Clara Manyós. Su cámara nos devuelve a la realidad, nos saca de una semificción y nuestros ojos, por unos instantes, vuelven a percibir las paredes del Lliure de Gràcia.

(...)

La Giulietta con más experiencia tiene 90 años, Paquita Soler y quizás sea la más lúcida. Nos confiesa que lleva toda su vida escrita en diarios. Todo un tesoro que no se debería perder y es que para encontrar grandes historias no hay que irse muy lejos.  Piel de gallina tras ver este impresionante ejercicio de fortaleza y sabiduría encima del escenario. En octubre volveremos a seguir contando Giuliettas.